Us proposo dos titulars. El primer: "El consum diari de 50 grams de carn processada incrementa en un 18% el risc de patir un càncer de còlon". I el segon: "El risc d'una persona de patir un càncer de còlon passa del 3 al 3,5% si consumeix més de 50 grams de carn processada al dia". No cal ser periodista per veure que el primer ven més diaris que el segon. Però sí que cal una mica més temps per entendre que tots dos són certs. És simplement una qüestió de valors absoluts i valors relatius.

El cas és que a tots se'ns van posar els pèls de punta quan, fa unes setmanes, els mitjans de comunicació de tot el món titulaven que l'OMS qualificava la carn processada com a producte cancerígen i la posava al mateix sac que el tabac. Quants han retallat cigarrets a canvi d'un tall de pernil o de fuet perquè ara resulti que, a sobre que s'han engreixat, no hi han guanyat res a nivell de salut, sinó que han incrementat en un 18% el seu risc de tenir càncer de còlon. Ni el pernil de l'entrepà del matí!

Doncs resulta que no és ben bé així. Aquesta setmana, al programa "Quèquicom" del 33, el presentador reconeixia que, de fet, la dada que ens interessa a tots és saber que, si ens passem amb l'embotit, el nostre risc de patir càncer de colon passa del 3 al 3,5%. I afegia que, perquè la carn processada tingui efectes tant nocius en una persona com el consum d'un paquet de tabac al dia, hauriem de menjar 4 kgs diaris de bacó.

He treballat com a periodista molts anys i la veritat és que aquest joc velat de valors relatius i absoluts està al límit de la manipulació. Un exemple molt entenedor: si compro un bitllet de loteria tinc una opció entre 100.000 que em toqui. Si en compro dos, tinc dues opcions entre 100.000. Doncs, apa, ja podem titular "Compri un segon número de loteria i incrementarà en un 100% les probabilitats que li toqui", que sona com dir que li tocarà segur, i més si ho sentim a la ràdio o a la tele mentre fem una altra cosa.  

El problema és que això no ho aclarien les notícies, sinó un reportatge en una televisió autonòmica i en la segona segona cadena, al 33. Quina credibilitat hem de donar als mitjans? Els mateixos periodistes que asseguren que les xarxes socials no són una font fiable d'informació, no tenen cap escrúpol en manipular o amagar informació perquè això no els esguerri un bon titular, encara que això suposi crear una alarma social desmesurada i perjudicar comerços i productors de carn processada. 

I quin paper tenen l'OMS i els governs en tot plegat? L'OMS qualifica un producte de cancerígen i no passa res. Es continua venent a les botigues. En tot cas, és decisió del consumidor comprar-lo o no. Aquesta és la solució fàcil. Se suposa que les legislacions no només hi són per vetar certes accions dels ciutadans, sinó també per protegir-los. Però la realitat és que quan s'han de posar límits a les empreses, ja sigui en els nivells de nitrats de les carns processades, en els químics del tabac o el fum que emeten els cotxes, els costa Déu i ajuda.  

Fa uns dies, en un altre programa del 33, "Retrats", es queixava precisament d'això el doctor Miquel Porta. És catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la Universitat de Carolina del Nord. Explicava que tots acumulem contaminació al cos, de tòxics que ingerim i no podem eliminar i que, en molts casos, són detonats d'un càncer. El cas és que els científics troben en analítiques actuals substàncies que fa molts anys que estan prohibides. És a dir, que es continuen utilitzant impunement.

Que la carn processada no és tan inofensiva com semblava ho tenim clar, però no és l'únic plat enverinat: els mitjans publiquen titulars que semblen dir el que no diuen i els governs que s'omplen la boca amb campanyes sobre salut pública, després són incapaços de tallar les ales a les grans indústries i fer complir les lleis que ens han de protegir. Com se sol dir, al final no ens podrem menjar ni creure res.