Nomofòbia, textofrènia o texietat són conceptes poc coneguts encara, però es refereixen a comportaments molt habituals. Qui no s’ha assegurat que el seu mòbil tenia connexió a Internet en veure que feia estona que no rebia cap whatsapp? O qui no ha vist algú nerviós perquè no rep una resposta ràpida a un missatge? Poden semblar reaccions innòcues, però els experts asseguren que no ho són i menys en el cas de joves i adolescents.

El vídeo viral “Doble Check” parlava dels efectes de la popular app amb un toc d’humor, però els psicòlegs asseguren que el tema no és per fer-ne gaire broma. Ja existeixen programes psicoeducatius com Desconect@ pensat per combatre l’addicció als mòbils, les xarxes socials i els videojocs. Adverteixen que els joves passen massa hores connectats, allunyats de la realitat. Descuiden les relacions i els estudis. S’han acostumat a barallar-se i a dir “t’estimo” a través d’una pantalla i això fomenta adolescents covards que demà seran adults.

I el problema és extens. Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil, i el percentatge creix fins al 90% en els adolescents de quinze anys. El departament d’Ensenyament acaba d’anunciar que instarà les escoles i els instituts a regular l’ús del mòbil el curs vinent. Es donarà màxima autonomia als centres, però s'aconsellarà que aprofitin el mòbil com a eina educativa. El Govern segueix així l’exemple d’alguns municipis que ja fa temps que treballen perquè els dispositius mòbils s’utilitzin en favor de l’aprenentatge. Com explicava fa uns dies Toni Olivé al seu article “Sinó piuleu, sortiu de classe!”, un bon ús dels mòbils pot fer les sessions molt més participatives i afavorir la implicació i la comprensió dels alumnes.

Però encara que les noves normatives escolars generin molts titulars, no és menys important el què passa fora dels centres. L’escola poca cosa pot fer si a casa el problema no s’aborda i es posen límits. Un nen de 10 anys necessita mòbil? I ha de ser un aparell de 400€ amb tarifa d’Internet il·limitada? I l'hem de deixar que n'estigui pendent les 24 hores del dia? Els pares tenen un paper clau en tot plegat. Tot depèn de si cedeixen davant velles cantarelles com les  que “tothom en té” o “és que els dels altres és millor”, i claudiquen per evitar un nou enfrontament en una edat difícil. L’origen del problema potser és nou, però la resta és una mica el de sempre.