La setmana passada va caure un nou informe de la OCDE. Com és habitual els alumnes espanyols no en surten gaire ben parats. Aquest cop s’avaluava els nois i noies de 15 anys i resulta que presenten una de les taxes de rendiment escolar més baixes dels 34 països analitzats, sobretot en matemàtiques. En canvi, resulta sorprenent que Espanya sigui un dels països on els alumnes passen més hores fent deures: una mitja de 6,5 a la setmana. Conclusió de l’OCDE i titulars dels diaris avui: no serveix de res donar als nens tants deures per fer a casa, perquè no millora el rendiment escolar.

Per començar, jo voldria saber a qui pregunten quantes hores dediquen a la setmana els nois i noies a fer deures a casa. Als mateixos joves? Crec que, en general, en aquest país no es destaca per la veracitat en les respostes a enquestes... perquè una cosa és fer deures i l’altra cosa és posar els llibres damunt la taula i perdre el temps. Segurament hi ha estudiants responsables que aprofiten les 6 hores i mitja a la setmana per estudiar però estic segura que més de la meitat no ho fan.

I per què ho dic tot això? Doncs perquè només ens faltaria una nova llei educativa per solucionar aquest gran problema. Quina por! La Vanguardia ja posava sobre la taula que la legislació espanyola no aborda el tema dels deures i alertava que ho deixa en mans dels professors. Només faltaria! Que els polítics s'ocupin de fer política i els professors decideixin sobre la millor manera d’educar els nens, si us plau.

Sense anar més lluny, l'article explica que el mateix informe posa de relleu que a la sempre admirada Finlàndia -almenys educativament parlant-, els alumnes només dediquen 3 hores a la setmana a fer deures i, en canvi, lideren el rànquing de rendiment escolar. El que no explica La Vanguardia és que a Finlàndia no es canvien les lleis educatives cada cop que es canvia de govern i, encara més: són els professors els qui defineixen les directives pedagògiques i no pas els polítics.

Les polítiques educatives haurien d’estar en mans de pedagogs i no de polítics que aprofiten els seus càrrecs per fer currículums al seu gust intentant encarrilar els idearis dels nostres fills en funció dels seus interessos partidistes. Tots recordem directives esperpèntiques amb personatges com el ministre Wert... Tot i això, no sé quant temps ens costarà adonar-nos que el problema no és només el polític de torn –que també- sinó que les lleis educatives les han de fer professionals de l’educació.

Ja ho diu l' OCDE que estem molt lluny de Finlàndia. Si voleu veure-ho per vosaltres mateixos no us perdeu la sorprenent investigació del dr. Tony Wagner, de la Universitat de Harvard. Els alumnes finlandesos no només fan menys deures, sinó que comencen l’escola més tard, fan menys hores de classe i menys exàmens i, tot i així, són capdavanters en resultats escolars. Només veient la presentació d’aquest vídeo entendreu moltes coses: https://www.youtube.com/watch?v=-ZnCK77VGTw .