El monstre del Rec

El Rec.010 va tornar a ser tot un èxit. Les pop-up stores van batre un nou record de visitants. Superant els 90.000, el barri bullia com el Portal de l’Àngel. A la vegada, Igualada Comerç s’ha manifestat satisfeta de com la crida de l’Slow shopping i la Festa del Vi, diguem-ho tot, també van omplir les botigues de la ciutat. La zona comercial del centre es va convertir en un oasi animat on comprar sense multituds productes de temporada amb atractius descomptes. Així sembla que finalment tenim una fórmula per vendre, no una, sinó dues propostes comercials a la vegada i evitar conflictes.

Ara bé, no hem de perdre de vista que, almenys en els seus orígens, el gran leitmotiv del Rec.0 era la recuperació del barri adober. És a dir, demostrar amb aquesta iniciativa comercial la colossal potencialitat d’un entorn degradat; fer evident que podia tenir usos fins llavors inesperats i arribar a l’extrem de convertir-se en un reclam. I, realment, el Rec.0 ha contribuït al fet que la ciutat deixi de donar l’esquena al barri i li reconegui aptituds. Encara més, ha aconseguit posar Igualada al mapa de veritat. Em sembla que, com a iniciativa privada que és, no li podem demanar pas res més.

Però el fet és que, com deia el lema de la darrera edició, només són quatre dies els que el Rec reviu. La resta de l’any, el monstre entra de nou en un estat de letargia i només ronca amb la remor de les adoberies que encara funcionen, amb les xerrades dels treballadors que surten a esmorzar a les voreres, els conductors que hi van a aparcar o els qui s’hi arriben per passejar al costat del riu.

El Rec.0 pot ser una poma enverinada, si s’utilitza per fer-nos creure que ja estem en el camí de la recuperació del barri, perquè la realitat és que no hi ha cap camí marcat. Felicitar-nos per l’èxit de cada edició del Rec.0 i donar copets a l’esquena pot estar molt bé de cara a la galeria, però serveix de poc al futur de la ciutat. És ser curt de mires no adonar-se del què realment ens revela cada èxit del Rec.0: l’evidència que a Igualada tenim un barri amb un potencial grandíssim que no aprofitem perquè no sabem on volem anar. Edició rere edició, el Rec.0 ens posa a la línia de sortida de la cursa cap a la recuperació del barri, però no hi ha ningú que s’atreveixi a disparar el tret de sortida perquè segurament cada corredor aniria en una direcció diferent, en una mena de cursa de bojos.

És cert que han florit iniciatives privades i que hi ha projectes públics, tots molt interessants, però sense cap visió de conjunt consensuada ni lideratge. Les eleccions municipals són a la cantonada i el govern actual va prendre bona nota que, com dic, el Rec és un monstre que va clavar una bona mossegada al govern anterior. A la ciutat hi ha mil-i-un interessos; els polítics, econòmics i culturals només en són alguns. I també hi ha pells molt fines que s'enceten amb facilitat.

Però si no tenim la valentia d'assumir el repte, prioritzar els interessos de tots, arremangar-nos i asseure’ns a parlar amb amplitud de mires i ganes concretar, se’ns escaparà una altra oportunitat i ja seria l'enèssima. Podem deixar que el monstre dormi, no fos que ens queixali, o bé arriscar-nos a despertar-lo per convertir-lo en un aliat per lluitar contra la trista situació econòmica que vivim.