“120 pulsaciones por minuto” del francès Robin Campillo, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes, és un colpidor i intens film de record històric sobre l’activisme gai francès als noranta, centrat en la branca parisenca del moviment Act Up, contra els estralls de la SIDA. Un film, el títol del qual fa referència als 120 batecs del cor per minut, de caire autobiogràfic, en certa manera, ja que el mateix cineasta havia estat militant d’aquesta organització, i que procura transmetre tota l’energia d’aquell moment crucial.

La pel·lícula de Campillo serveix tant com a remembrança històrica de la reivindicació social d’aquesta organització compromesa com a tribut als vertaders pioners de la lluita contra l’expansió d’una malaltia de conseqüències devastadores. Una associació combativa que va destacar per accions prou expeditives i sorolloses per reclamar l’atenció dels mitjans periodístics i esperonar alhora la consciència d’una societat en general desinteressada i, sovint, hostil.

Són mobilitzacions en els anys de presidència del socialista Mitterrand per revertir el silenci i el buit mediàtic davant l’epidèmia causada pel virus de la SIDA i que afectava, sobretot, a homosexuals i heroïnòmans. Són accions de creixent radicalització per denunciar la indiferència de la societat, quan no el rebuig i l’estigmatització dels gais. També és una lluita contrarellotge dels seropositius, atrapats en l’angoixa de l’espera d’un medicament capaç i efectiu per aturar el contagi i la propagació de la malaltia, enfocant la seva pressió damunt els laboratoris farmacèutics. 

“120 pulsaciones por minuto” és un film sincer i corprenedor que combina perfectament discurs i emoció. Un film que conjuga repartiment coral amb història personal, individualitzant l’alegria, l’energia i l’empenta com el dolor, el patiment i el dol. Un film que contempla la joia de viure i l’esperit irredempt de lluita com els efectes tràgics de la malaltia amb el deteriorament dels cossos, fins l’agonia i la mort.

L’activisme assembleari reflectit en les imatges d’aquest drama col·lectiu acaba transformant la seva aposta de recreació històrica d’un moviment concret en un temps definit també en un film polític. Aquest film s’obra perfectament a la relectura en clau actual i posa damunt la taula eines d’organització i de contestació política que conformen els moviments alternatius que van contra l’establishment, l’ordre establert.

El film de Campillo, que dóna com a resultat una bona classe de cinema militant, sobresurt també per un extens i cohesionat repartiment conformat per actors joves del cinema francès com Arnaud Valois, Antoine Reinartz, l’argentí Nahuel Pérez Biscayart i on participa, també, Adèle Haenal –la noia protagonista de “Una chica desconocida”(2016) dels germans Dardenne–