“El francotirador” de Clint Eastwood

 “El franctirador” és la recreació de la història del soldat Chris Kyle, considerat el franctirador més letal de la història dels Estats Units, que va anar a combatre a Iraq fins a quatre ocasions per protegir i salvar els marines en les seves incursions pels perillosos carrers de Faluja o Bagdad infestats de terroristes. L’apropament cinematogràfic que ha fet Clint Eastwood a aquesta figura heroica i patriòtica de guerrer sacrificat pel seu país li ha valgut estar nominat fins en sis categories als propers Oscar. Un fet que el fa entrar en sintonia amb un film força semblant, però molt més interessant, com va ser l’oscaritzat En tierra hostil (2009, Kathryn Bigelow)  sobre un desactivador d’explosius a Iraq.

Eastwood obre la pel·lícula amb una escena de guerra en què Chris Kyle ( Bradley Cooper) ha de decidir en qüestions de segons si dispara sobre una dona i un nen que semblen que preparen un atac als soldats americans amb una granada. En aquest temps d’espera en què el franctirador ha d’aguantar la respiració arrenca un llarg flashback per explicar els motius pels quals ha anat a parar a aquest terrat iraquià. La veritat és que el procés de transformació de cowboy texà avorrit que s’allista a l’exèrcit després de la provocació que representen diferents atemptats terroristes a ambaixades nord-americanes, està explicat amb els tots els tòpics del gènere bèl·lic amb inclusió del dur període d’entrenament per forjar guerrers que no flaquegin i, fins  i tot, la introducció d’una història d’amor entre noia recelosa dels militars fatxendes i soldat bon jan.

Esgotat el perquè de tot plegat tornem al moment suspès de decisió per veure com Kyle dispara sense contemplacions i envejable punteria, emulant els mèrits d’aquell infal·lible sergent York elogiat per Howard Hawks en la seva pel·lícula de l’any 1941. A partir d’aquí comença a engreixar-se el seu particular compte corrent de cadàvers fins a convertir-se en tota una llegenda militar. Però Kyle és l’heroi tranquil i modest que no perd l’oremus per aquestes glòries, encara que rebenti els índexs de productivitat bèl·lics. Kyle és un professional que serveix al seu país de la seva millor manera i no qüestiona el seu treball d’especialitzat protector, no té per què penedir-se d’una feina tan ben feta.

Aquest àngel custodi dels marines trobarà el seu doble a abatre en un expert franctirador enemic, una competició letal que recorda la rivalitat entre famosos pistolers del Llunyà Oest a l’espera del duel definitiu per decidir qui és el millor tirador del lloc. Un recurs de western utilitzat d’altra banda amb més encert, intriga i densitat per Jean-Jacques Annaud a Enemic a les portes (2000). El desenllaç serà una llarga seqüència final de combat, potser l’únic moment recordable d’un film de guerra tan rutinari i formulari com aquest, amb el batalló de Kyle encerclat pels combatents d’Al-kayda que compta amb l’ingredient dramatúrgic d’una tempesta de sorra que esborrarà els contorns i convertirà l’assalt en un ball macabre de figures fantasmals que dansen una banda sonora de trets i explosions.

Eastwood no vol qüestionar gaire coses i només introdueix el conflicte moral en alguna escena que resumiria el creixent neguit d’aquest soldat d’una peça que sembla esquerdar-se després de la mort en combat de companys o de veure el cansament fastiguejat del seu propi germà que retorna a casa.  Aquesta escena nuclear és un reflex de la primera jugada, es repeteix la mateixa equació en què  Kyle apunta i ha de disparar de nou sobre un nen amb un llançagranades, però ara irromp un problema de consciència i l’heroi de ferro resa i prega i suplica per dins  perquè el nen desisteixi de la seva intenció per no haver de matar-lo.

L’home fet per a l’acció també troba una correspondència desajustada en la pau de l’entorn familiar. El pare de família se sent incòmode en el seu rol familiar i apareix distant, perdut i com absent en unes escenes casolanes rodades per Eastwood amb tota l' atonia i desgana del món. Un personatge tan absort en el camp de batalla, completament obsedit per la guerra, que en el seu retorn a la llar reparadora només pot esdevenir una mena d’ésser disfuncional, un home trastornat, carn de llitera de psiquiatra. Un soldat que només podrà reeixir a la inactivitat forçada prosseguint el combat a la seva manera, recolzant als soldats mutilats i ferits de guerra de la rereguarda.