Divendres, 29/12/2017
1347 lectures

“El autor” de Manuel Martín Cuenca: El demiürg

“El autor” de Manuel Martín Cuenca, adaptació del relat breu “El móvil” de Javier Cercas, parla de les malaltisses ànsies d’escriure d’un bon jan desproveït de talent, Álvaro (Javier Gutiérrez), un personatge gris i solitari que treballa en una notaria sevillana. Però l’espurna que incendiarà la trama serà la constatació de que les seves ínfules d’escriptor d’alta literatura queden aviat anorreades.

La primera frustració arranca amb l’inaudit èxit literari de la seva dona, Amanda (Maria León), obtingut gràcies a una novel·leta rosa, literatura escombraries per Álvaro. I la segona clatellada difícil de pair arriba amb el discurs anul·lador del seu expeditiu professor de literatura, Juan (Antonio de la Torre).

Però Álvaro voldrà revertir aquesta improductivitat literària i la seva nul·litat com a escriptor fent-se confident de la portera de l’immoble on s’ha mudat després del trencament de la parella. Aplicant el principi de la realitat com a motor d’una bona ficció, l’aprenent d’escriptor escoltarà les històries dels membres d’aquesta comunitat tancada, auscultarà el batec vital dels seus veïns.

Álvaro, tafaner impúdic, passarà de l’espionatge passiu a l’intervencionisme actiu, interferint en les vides dels seus veïns, que esdevindran personatges-titelles moguts per la voluntat de l’escriptor. D’aquesta manera Álvaro retroba finalment la seva vessant més creativa i artística, transformant-se en l’autèntic demiürg d’unes vides alienes. El propi procés d’escriptura es proveeix així de les històries que ell crea, manipulant els seus conveïns, generant noves i dramàtiques trames.

Martín Cuenca aplica amb encert al film un aire de comèdia àcida, amb un personatge impagable com a pura matèria de l’esperpent. Álvaro és un personatge pertorbat que es gronxa entre el patetisme i el ridícul d’una banda, i la malícia i la perversió moral de l’altre. Una comèdia trista que juga alhora amb algunes convencions del gènere dels escriptors que entren en pànic davant el full en blanc i que finalment son devorats o posseïts per la seva pròpia obra o les seves quimeres creatives.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.