Ara tenim l'oportunitat de gaudir d'una de les grans revelacions de la present temporada, la tant torbadora com suggeridora 'Border/Gräns' del cineasta suec d'origen iranià Ali Abbasi, a partir d'un text de l'autor de 'Déjame entrar', John Ajvide Lindqvist. Guanyadora del Premi a la millor pel·lícula de la secció paral·lela del Festival de Canes, Un Certain Regard, aquesta brillant i tèrbola aposta cinematogràfica del fantàstic s'endinsa de nou pels territoris de la por i allò estrany i inquietant tal com el mateix Abbasi deixava anar en el seu primer film 'Shelley' (2016).

'Border' ens mostra una vigilant en una terminal de ferris suecs, Tina (Eva Valender), la qual disposa d'un olfacte privilegiat per detectar la culpa o la vergonya d'aquells que amaguen algun crim o es dediquen al tràfic il·legal. Gràcies a aquesta extraordinària capacitat d'olorar la culpa, un dot de naturalesa diguem-ne animal, Tina és requerida per les autoritats per ajudar a esclarir actes infames de violència sobre un infant. Tot canvia per Tina quan coneix un home tan estrafolari i poc agraciat físicament com ella, Vore (Eero Milonoff), que desprèn l'olor delatora de la maldat, una ombra de sospita enganxada a la pell, tot i que no se'l pugui incriminar per res.

Es tracta de dos éssers lletjos, d'aparença bestial, condemnats a entendre's i, fins i tot, a enamorar-se. Però aleshores és quan comencen a emergir terribles i insospitats secrets, com el revers de l'amor, i que posa de manifest l'herència genètica d'una raça escassament humana. Tot això acabarà posant contra les cordes a Tina, acostumada als humans i als seus valors ètics, especialment la distinció clara entre bé i mal, confrontada ara a un bagatge salvatge que ignorava per complet.

'Border' ens delata l'existència d'una mena de trolls, criatures dels boscos, que s'ensumen com feres, que gaudeixen en plena naturalesa, i que entroncarien amb certa mitologia nòrdica, oportunament passat pel filtre del fantàstic modern. Un film que parla dels altres, aquells éssers marginats pel seu aspecte físic repulsiu, espècie de monstres empesos als marges del nostre món. Però que com a raça en risc d'extinció no volen renunciar a la seva desaparició, i aquest retorçat film es transforma també aleshores en un manifest per la dignitat pròpia amb l'assumpció del preu de la barbàrie per poder continuar existint.