Al cinema nord-americà mai han tingut manies ni complexos per tractar temes de l'actualitat política present o passada amb noms i cognoms, amb llum i taquígrafs. Així que 'El candidato' de Jason Reitman s'afegeix a altres títols ben recents com 'Los archivos del Pentágono '(2017, Steven Spielberg) o 'El vicio del poder' (2018, Adam McKay). Inspirat en fets reals, 'El candidato' narra el descavalcament del carismàtic senador Gary Hart (Hugh Jackman) de la cursa de les primàries dels demòcrates l'any 1987 per un afer de faldilles amb una model, Donna Rice (Sara Paxton).

La prometedora carrera del senador Hart, el qual s'hauria d'haver enfrontat al candidat rival dels republicans el 1988, Bush, queda estroncada no per la infidelitat en si mateixa, sinó pel tracte mediàtic que en va donar la premsa. Un film seriós que planteja qüestions importants al voltant del circ de la política i la premsa, abordant els límits i les conseqüències d'una premsa seriosa cada vegada més assetjadora, que barreja política i afers íntims amb la figura del paparazzi al capdavant.

Una deriva de la premsa escrita que aquests anys comença a barrejar cròniques polítiques amb rumors i safareigs de societat. El cas Hart serveix com a termòmetre d'aquesta involució en la premsa que aborda sense miraments la vida privada de personatges públics sota la lupa de la moralitat i el puritanisme. Un film que discorre per la relliscosa frontera entre vida privada i vida pública, apostant decididament pel dret a la privacitat, presentant el sacrifici del senador Hart com una dimissió honorable per qüestions ètiques.

Un escàndol que es pot llegir en clau actual, també, en l'era de la desvergonya de Trump, que esquitxat per embolics de tota mena, manté amb tota la seva fatxenderia i arrogància possible la seva poltrona. Tot i llençar la tovallola, Hart resta com un polític que fa gala d'una certa noblesa en contrast amb el desdeny per qualsevol principi ètic de l'inquilí actual de la Casa Blanca.

Un film carregat de molt bones intencions que reposa, sobretot, en els dubtes i els posicionaments del candidat Hart - amb una interpretació ajustada de Hugh Jackman en un paper ben difícil -, així com del seu equip de campanya, al voltant d'una polèmica que l'acabarà engolint; mentre que l'actitud de la seva dona, Lee Hart (Vera Farmiga), queda més en segon terme. Jason Reitman, responsable de comèdies àcides, fresques i imaginatives com 'Juno' (2007) o 'Up in the Air' (2009), canvia de format i queda encotillat en els marges del docudrama polític. Reitman juga amb bones cartes, les de la sobrietat i la contenció, però es veu mancat de guspira per complet, deixant malauradament una sensació de realització tant plana com ensopida.