El palmarès del 68è Festival internacional de Cinema de Cannes 2015 ha tingut un exagerat accent francès. Aquest controvertit fet tindria una certa correspondència amb la inèdita acumulació de títols d’aquesta cinematografia en la Secció Oficial, però aquest excessiu reconeixement envers els films francesos resulta inversament proporcional a la seva ajustada qualitat exhibida. I és que dels quatre films francesos a competició, tres en van sortir guanyadors.

Però dels tres films francesos guardonats tan sols caldria destacar la força i el múscul del melodrama social “Dheepan” de Jacques Audiard, que torna a triomfar a Cannes després de l’huracanat “Un profeta” (2009). Efectivament, en un exercici d’arriscat malabarisme justicier, el jurat oficial presidit pels germans realitzadors Joel i Ethan Coen, atorgava al director francès la preuada Palma d’Or. Un guardó que, d’altra banda, desbancava altres títols que atresoraven molt més consens entre la premsa especialitzada com la sumptuosa delicadesa de “Carol” de Todd Haynes o l’esfereïdora brutalitat de “Son of Saul” del debutant László Nemes.

La guerra de cada dia

Com dèiem, el francès Jacques Audiard reincideix amb el seu habitual pols ferm en un format com el melodrama de rerefons social en el seu cuirassat i regi film “Dheepan”. Audiard toca frontalment el tema de la immigració centrant-se en la vida de tres refugiats polítics de Sri Lanka enviats a França després de suplantar la identitat d’una família morta per poder escapar d’aquesta zona en conflicte.
Aquest estrany agrupament familiar està integrat per un combatent de la guerrilla tàmil que deixa les armes, Deephan (Jesuthasan Anthonythassan) - el protagonista que dóna títol al film-, una dona sola desplaçada, Yalini (Kalieaswari Srinivasan), i una nena òrfena, Illayaal (Claudine Vinasithamby). Una família en precari lligada per les circumstàncies que deixa enrere la guerra per començar de nou en un altre país.

Però en aquest procés de refundació hauran d’aprendre de nou a sobreviure i combatre en un barri marginal francès en què els carrers estant en flames per culpa de bandes de traficants que apliquen la seva llei. A l’entorn hostil i degradat de la zona on procuren viure els protagonistes, s’hi ha de sumar el pes dels records i les seqüeles del conflicte armat de Sri Lanka, així com les mateixes desavinences intestines d’una simulada unitat familiar, on Yalini sempre ha tingut la intenció d’anar a Anglaterra a casa d’una cosina.
Jacques Audiard torna a controlar amb magisteri i de principi a fi els mecanismes dramatúrgics de les bones i dures històries humanes dotades d’alta càrrega emocional a detonar en els moments precisos. No cal dir que el director francès teixeix un potentíssim film sobre la insistència del passat, la batalla diària per la supervivència i la conflictiva i miraculosa vida col·lectiva.