Claudia Llosa, la directora de 'La teta asustada' (2009), guanyadora a Berlín i candidata peruana als Oscar, dirigeix 'Distancia de rescate', una coproducció internacional rodada a Argentina i produïda per Netflix. El film s'ha estrenat en sales de cinema i també a la mateixa plataforma de visió per pagament després de competir en la Secció Oficial del 69è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. 'Distancia de rescate', adaptació de la primera novel·la de Samantha Schwebblin, és un film que es mou amb valentia en el terreny relliscós del fantàstic per reflexionar sobre les angoixes i les pors de l'amor maternal. Un cinema en femení sobre dues mares paral·leles extremadament suggeridor i esquiu. Una proposta tan inusual com confusa que pren l'atmosfera d'un relat intoxicat.

Amanda (María Valverde) i el seu fill van a una casa d'estiu a l'interior del país mentre que el marit arribarà uns dies més tard. De seguida coneix una enigmàtica i atractiva veïna, Carola (Dolores Fonzi) i ràpidament es fan amigues i còmplices. El tema gira al voltant de les relacions d'ambdues mares amb els seus respectius fills, enmig d'aquest clima enrarit, estrany. Una història que incomoda i inquieta plena de visions i malsons, d'animals i bitxos, de rius i estanys i piscines, de bruixes i efectes paranormals, que redunden en la sensació d'irrealitat i de perill constant.

Una història confusa i entortolligada que intenta reconstruir-se mentre avança, mirant de trobar un inici, un punt d'arrencada, buscar l'origen de tot plegat. Un trencaclosques de to somnàmbul, com en estat de trànsit, un relat subjectiu. Una història enverinada que afronta els terrors de la maternitat, explicitat en el mateix títol, fent referència a la vigilància d'una mare i la mesura de temps per evitar els riscos que poden assetjar a la teva filla. El seu títol anglès, 'Fever Dream', resulta molt ajustat al tipus de relat caòtic i al·lucinat que planteja la cineasta Claudia Llosa.