El premi de la crítica internacional Fipresci al trencador film de ciència-ficció 'High Live' de la cineasta francesa Claire Denis en la passada edició del Festival de Sant Sebastià restituïa d'alguna manera uns mèrits que el palmarès oficial li havia denegat. Com era d'esperar, Claire Denis enfoca el gènere de les aventures especials lluny dels convencionalismes habituals.

'High Life' és un film sobre l'espai exterior que no necessita de massa coartades científiques i alhora ben desproveït d'efectes especials espatarrants. Apartada, per exemple, dels bonics i vistosos jocs amb la suspensió gravitatòria, la transgressora realitzadora francesa aplica una mirada extremadament austera al gènere, minimalista fins i tot.

Denis està, per tant, més pendent de la reflexió i l'especulació sobre el comportament dels humans en situacions extremes a partir d'un viatge grupal al no res. Una tripulació formada per presidiaris és llençada al buit especial i en aquest context carcerari hauran d'afrontar la seva supervivència. Condemnats a una deriva galàctica a perpetuïtat, sense opció de rescat possible o retorn, els seus habitants es veu forçats a sobreviure amb un control absolut dels recursos propis i el reciclatge.

En aquest relat fragmentat, Claire Denis es mira aquest món tancat en si mateix sovint des del distanciament, encara que també recorri a un cert intimisme. A vegades preval un prisma retorçat, com tot el que té a veure amb la doctora Dibs - un paper tan arriscat com excel·lent a càrrec de Juliette Binoche -, espècie de deessa fertilitzadora en una expedició sense destí.

El personatge de Monte – un Robert Pattinson que sobresurt de nou en un registre fet de capteniment i silencis - aporta l'atmosfera de calidesa a l'abordar un tema força inusual en el gènere com és el de la paternitat. Un motiu associat aquí als límits i els dubtes de la reproducció i la pervivència quan la vida humana s'ha eclipsat al teu costat enmig d'un insondable forat negre sideral.