En un monestir de clausura perdut en la Romania profunda, l’edifici gòtic dels contes de terror, pur castell draculinià, una monja es lleva la vida llençant-se al buit després d’obrir una cambra fosca, l’habitació prohibida, la capsa dels trons d’una maledicció antiga i terrible. A partir d’aquest preàmbul i quan el Vaticà vol prendre cartes en l’assumpte, enviant un sacerdot i una novícia, s’enceta un film fet a base de refregits i sobres, sustentat en el gènere d’exorcismes amb monges posseïdes.

Un film sense cap ni peus, un mer reguitzell acumulatiu d’aparicions i desaparicions fantasmagòriques, criptes i cementiris, aquelarres i satanisme. Un terror criaturer, incapaç d’incomodar en cap moment, simptomatologia d’uns mecanismes de la por fabricats a cops de destral en la sala de muntatge i punxant la banda de so. Efectes sonors combinats amb efectes especials per disfressar una història raquítica, feta amb més desgana que inspiració, i intentar així mantenir l’espectador despert i en actiu perquè no caigui en un benaurat estat letàrgic.

Ens parlaran de tota mena d’influències a remolc del terror cutre o la sèrie B per acabar salivant de la simpatia i l’encant que desprenen productes tan fallits i tronats com aquesta ‘La monja’. És pura falòrnia per salvar el insalvable i maquillar el ridícul espantall. Crec que un tren de la bruixa d’un circ ambulant encomana més misteri i por que aquest sopar de duro conventual fet sense solta ni volta.