“Pororoca” és la tercera pel·lícula del realitzador romanès Constantin Popescu en què s’explica el drama del matrimoni Ionescu quan una de les seves filles, la petita Maria, desapareix en un parc públic un plàcid diumenge d’estiu. Aquest sòlid i llarg film porta a terme una detallada radiografia de la descomposició de la parella arran d’un fet tan traumàtic com aquest. I ho fa centrant-se, fonamentalment, en la figura del pare, Tudor –paper interpretat per Bogdan Dumitrache en un treball que seria premiat al 65è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià amb la Conxa de Plata al Millor Actor–.

Un progenitor que viu un infern personal aclaparat per la culpa i la responsabilitat d’haver badat durant un rutinari passeig dominical, sotmès a la sensació angoixant d’haver fallat en un instant tan decisiu que, al capdavall, esdevindria transcendental. Un film sobre el patiment i la creixent buidor que s’instal·la en el món d’aquest personatge torturat que, davant la manca de resultats tangibles de la investigació policial, començarà a caure en la desesperació.

Aleshores el film afronta un procés devastador que acaba portant al pare a la pura paranoia, obsedit amb un probable sospitós del segrest o assassinat, fruit d’unes instantànies preses aquell dia en el parc. Com a ‘Blow up’ (1966, Michelangelo Antonioni), en què un fotògraf capta per sorpresa seva una figura sospitosa entre el fullatge d’un parc londinenc, el pare Tudor es deixa arrossegar per conjectures força improbables. Sense remei, Tudor emprèn un camí sense retorn que el porta al llindar de la bogeria, i que esclatarà en tota la seva virulència desfermada en la darrera part.