El cineasta alemany d’origen turc Fatih Akin retorna a la nostra cartellera amb ‘En la sombra’, recent Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera. El film aposta per un format de thriller melodramàtic al centrar-se en una dona, Katja Sekerci (Diane Kruger), que perd el seu marit, Nuri (Numan Acar), ex-convicte d’origen kurd, i el seu fill, en un atemptat a Hamburg. Tenim una primera part marcada pel dolor i el sofriment de la dona, aclaparada pel dol, enfonsada en la tragèdia, que la porta fins i tot al consum de drogues per poder oblidar, en un camí d’autodestrucció personal. Aquesta tragèdia personal la porta inclús al llindar del suïcidi, salvada només en darrer moment per la detenció dels principals sospitosos del crim.

En la segona part del film es produeix un recanvi de gènere i es dona pas a un relat judicial en què es veu el cas dels acusats de posar la bomba. Però la justícia es veurà incapaç de condemnar els culpables quan tots els indicis són clars i les proves concloents. La resolució incomprensible del tribunal empeny a la protagonista en el tercer bloc del film -titulat “el mar”, després dels blocs “família” i “justícia”-, a un camí incert, intransitat, on caldrà prendre decisions irreversibles. Aleshores el film penetra en el territori de la venjança, el camí de la violència cega, de l’ull per ull, quan Katja, una dona destrossada, ja no té res a perdre.

‘En la sombra’ és un film que pretén plantar cara, que busca la provocació, tot per estimular la reflexió sobre la violència racista contra els immigrants o els refugiats. Però la presa de posició final del film de Fatih Akin anorrea per complert qualsevol esperit d’aprofundiment del tema per caure en el pur maniqueisme. A priori es pretén denunciar els atemptats d’extrema dreta, provocats per grupuscles nazis, directament dirigits contra població estrangera a Alemanya, però el seu posicionament per la justícia vindicativa expulsa cap mena de debat, i acaba qüestionant la utilitat de tot plegat.

Tot i la discutible proposta d’Akin, a ‘En la sombra’ queda la intensitat i el nervi del director turc-alemany en alguns passatges. I, sobretot, deixa una gran actuació de lluïment de la nord-americana Diane Kruger en el seu primer paper en el cinema ale