Pel·lícula guanyadora de la Conxa d’Or al Festival de Cinema de Sant Sebastià, la cinta xinesa “Yo no soy Madame Bovary” de Xiaogang Feng s’embolcalla d’un distingit reclam artístic gràcies als diferents formats de projecció que utilitza. En el seu pròleg, en un elegant format circular que emmarca unes representacions pictòriques, se’ns evoca una llegenda antiga que, al capdavall, guardarà una certa analogia amb la trama que s’explicarà a continuació.

Aquest tret visual d’enquadrament circular es mantindrà pràcticament durant tot el film mentre la història esdevé una crònica administrativa laberíntica en què una dona mou cel i muntanya per anular el seu divorci fraudulent. Allà on alguns han volgut veure un film de denúncia del poder abassegador del gegant xinès, jo crec que, en realitat, es tracta d’una faula moderna sobre una tossuda dona abandonada que en la seva lluita és capaç de commoure els més alts dignataris del país.

L’originalitat d’aquest film presentat dins d’una rodona s’esgota ben aviat tot i el joc de formats, i el pretès melodrama femení amb rerefons polític sobra una dona rebel i dissortada resulta finalment força ingenu. Tot i això, la seva protagonista, la cèlebre actriu xinesa Fan Bingbing, va veure la seva actuació refrendada també amb la Conxa de Plata a la millor actriu.