Thanksgiving i l'anomenat efecte Benjamin Franklin

Així com un bon dia ens va arribar el Halloween exercint una mena d'OPA hostil sobre la nostra castanyada, a molts de nosaltres se'ns va recordar la setmana passada que divendres (no badéssim!) era black Friday -una mena de tret de sortida de les compres de Nadal amb grans descomptes- que ve just a l'endemà de la celebradíssima festa nord-americana del gall dindi farcit: el dia d'acció de gràcies o Thanksgiving day.

Als nens nord-americans se'ls explica a l'escola que l'origen de la festa va ser una celebració conjunta i pacífica de colons i d'indis Wampanoag que data del 1621. En les pintures commemoratives s'hi veuen els pioners compartint menjar amb els indis guarnits de plomissall. Se'n fan representacions tipus "pastorets" on es descriu l'arribada del Mayflower  -un vaixell pastera - a la costa del futur Massachusetts amb 102 anglesos després de 66 dies infernals de travessa. Es retraten les penúries i la fam del primer any d'establiment fins aconseguir la primera collita que garantí la supervivència, la qual, hauria estat absolutament impossible sense l'ajuda dels nadius. Van ser els pares fundadors d' una nova nació.  Aquí s'acaba la narració. Tot una lloança al treball cooperatiu en la creació del nou món.

Per desgràcia dels Wampanoag, la dòcil generositat vers els anglesos els va portar la verola o alguna malura de l'estil que en va matar el 40%.  Els supervivents van ser robats, expulsats de les seves terres, massacrats i esclavitzats pels mateixos a qui havien ajudat o pels seus immediats descendents.

Aquesta part de la història, naturalment, no surt a les representacions i això m'ha fet pensar en l' anomenat "efecte Benjamin Franklin".

En paraules del insigne Ben, "aquell que t'ha fet un favor una vegada estarà més disposat a fer-te'n un altre, que no pas aquell a qui l'hagis obligat." Sembla una evidència tan clara que passaria per tonteria, si no fos que en Franklin va saber utilitzar-ho com a mecanisme  per vèncer l'animositat de l'adversari.

Relata en l'autobiografia que un dels parlamentaris invariablement li mostrava hostilitat, i volent conèixer-lo millor, es va assabentar que tenia un exemplar molt rar en la seva biblioteca. Li va escriure una nota de lloança sobre el llibre pregant-li  de poder-lo examinar. El col·lega va acceptar fer-li el servei,  i en Franklin li retornà l'obra al cap de una setmana, amb una nova nota valorant el fet com a gran favor. "Quan ens vam tornar a trobar al parlament -diu Franklin- em va parlar (cosa que no havia fet mai abans) amb una gran correcció; i a partir d'aleshores, va mostrar una predisposició a fer-me content en totes les ocasions, fins al punt que amb el temps vam acabar sent grans amics,  i l'amistat va durar fins a la seva mort."

Aquesta anècdota s'ha fet servir per explicar una teoria que la psicologia moderna ha batejat com "l'efecte Benjamin Franklin" la qual descriu el canvi d'actitud provocat en el parlamentari, com una conseqüència de la necessitat de coherència interna de la ment humana.  És a dir, que -segons la teoria - tenim necessitat de mantenir la coherència entre els nostres pensaments -memòria inclosa-, actituds i comportaments, de manera que quan hi ha dissonància entre uns i altres tendim a canviar uns o altres fins a retrobar un punt d'afinament. Com que no té cap sentit que jo li faci un favor al meu enemic o adversari, la raó  que li hagi fet només pot ser que en realitat m' agrada. Una cosa així!

Pel que fa als Wampanoag, qui sap si els favors que varen fer als colonitzadors famèlics els va conquerir l'esperit al començament, però sens dubte les conseqüències de la trobada varen ser dissonants per a tots els implicats. No hi ha coherència cognitiva en intercanviar generositat per crim, i les dissonàncies també fan nosa en la memòria col·lectiva, particularment quan afecten a una part essencial de la pròpia història. ¿No hi ha qui nega l'holocaust jueu quan encara fumen les cendres? Per això resulta imperatiu esporgar i desbrossar-ne la narrativa a fi i efecte  que les futures generacions puguin pair cada any el gall dindi i, sobretot, el "farciment".