Aquest és el suggerent nom del concurs que, per quart any consecutiu, Jove Cambra d’Igualada organitza per promocionar l’oratòria i la confrontació d’idees amb arguments entre els joves de la ciutat sobre temes d’actualitat. Una bona iniciativa per promoure el punt crític que tots hem de tenir respecte el que ens envolta, ja sigui per fer-ne una crítica positiva o una crítica negativa.

En un moment com el que vivim en el qual un president del govern (Mariano Rajoy) diu que reconeix a tots els que no es manifesten i menysté aquells que sí que surten al carrer, un eurodiputat (Alejo Vidal-Quadras) amenaça en fer tornar la Guàrdia Civil si Catalunya convoca una consultat per decidir si vol viure amb llibertat o que un exministre (Mayor Oreja) assegura que la televisió no hauria d’emetre imatges de les càrregues policials a les manifestacions, posar en valor el debat és una bona obra. I és que, sovint, el debat fa por a aquells que no tenen arguments sòlids per defensar el que fan i agrada als qui, amb el poder de la paraula, poden convèncer i deixar en evidència al seu adversari. És un exercici molt sa.

En un moment com l’actual de desconcert, por i desconfiança és quan cal fomentar en la societat, més que mai, el punt de vista crític de les coses perquè sinó som febles. Cal buscar una segona opinió i contrastar per no empassar-se allò que diuen els anomenats “poderosos”, que són els que controlen l’escena mediàtica. I és que l’opinió pública és un fenomen que fàcilment pot moure’s per beneficiar uns interessos o uns altres. Partits polítics i lobbies sempre l’han moldejat per treure’n un benefici propi, ja sigui a través de subvencions o publicitat donades a dit a determinats mitjans.

Fins ara aquest fenomen havia estat regit sempre només pels mitjans de comunicació, però gràcies a les xarxes socials 2.0 s’ha entrat en una nova dimensió en la qual el que diu qualsevol individu de la societat pot fer-se sentir igual o més que el que pregona un mitjà convencional. Gràcies a aquest fet, els qui s’escarrassen en tenir l’escena mediàtica controlada a la seva mida, cada vegada els és més difícil perquè la xarxa obre escletxes que se’ls escapen de les mans. Pràctiques com tancar un mitjà o retirar la publicitat d’una publicació com a mètode de pressió cada vegada són més inútils; la informació circula més lliure que mai i això és bo.

Ara bé, cal saber navegar en aquest mar ple de notícies en el qual hi ha una cursa catastròfica per veure qui és el que la publica abans, cosa que fa que moltes vegades es donin per bones informacions que corren per la xarxa sense el contrast necessari. Hi ha mitjans que han arribat a publicar la mort de mandataris com Fidel Castro o Hugo Chávez només perquè ho havien vist en un tuit i després han hagut de rectificar.

Precisament, per filtrar i pair tot allò que veiem cal haver desenvolupat un sentit crític de les coses: plantejar s’ho tot des d’una banda i des de l’altra per acabar escollint quina és l’opció més certa. La gran quantitat d’hipoteques que s’han donat de qui són culpa: de la gent que les agafava o del banc que les oferia? El dèficit públic és el culpable de les retallades o ho és el fet que els mercats del deute han tancat l’aixeta per afeblir el sector públic? La privatització de la sanitat es fa per necessitat o per afavorir interessos particulars que volen fer-hi negoci? La N-II de Girona no es desdobla per falta de diners o perquè una concessionària de peatges perdria part del negoci que ara fa amb l’existència de l’A-7 com a única via ràpida? Són alguns exemples de preguntes que ens podríem fer abans d’agafar una posició en un sentit o en un altre. I és que una societat sense opinió crítica s’acaba convertint en una societat feble i conformista.

Aquest dissabte a la tarda a la rambla de Sant Isidre veurem com joves de 18 a 40 anys sortiran a l’escenari d’una nova edició dels 1.000 euros a debat. Podrem comprovar com, a partir d’un tema que els hi és donat, formen una opinió a favor o en contra i troben els arguments per fomentar la seva posició. Com hauria de ser sempre: quan es defensa una cosa no es pot fer amb un simple sí o no, sinó que cal acompanyar-ho de les claus necessàries per convèncer i vèncer, i tenir en compte tots els punts de vista per posar-los a la balança i escollir amb quin ens quedem. Molta sort a tots els que hi participin.