A 250 km/h fins a la universitat

Divendres vaig quedar gratament sorprès en veure el bullici que hi havia a la primera Fira Igualada Universitària. Un miler de nois i noies, estudiants de batxillerat, van anar a L’Escorxador per informar-se en el marc del que vindria a ser una bona versió local del Saló de l’Ensenyament de Barcelona.

Va ser una oportunitat per comprovar que Igualada continuarà tenint molts joves que volen seguir-se formant després del batxillerat. Ara que està en boca de tothom que un dels principals problemes de les persones que es troben a l’atur és la manca de formació, aquesta és una molt bona notícia. Però els joves ho tenen tot de cara?

El nou model universitari europeu que el govern de la Generalitat acata sense massa problemes és un model que preveu anar augmentat els preus de les matrícules universitàries fins a triplicar-los el 2015 (l’anomenada EU2015) i també està agafant força la possibilitat que les beques es donin exclusivament per bones notes i no per situació de renda.

Aquest augment de les matrícules portarà una major i preocupant desigualtat a nivell nacional a l’hora d’accedir als estudis superiors, però des de l’òptica igualadina, això se sumarà al cost que representa no tenir unes bones comunicacions amb els majors centres universitaris del país.

Quan aquests dies es parla, a raó del debat del tren gran, de les males comunicacions que té Igualada, s’oblida que un dels grans damnificats són els estudiants universitaris. Aquells joves als quals els ho hauríem de posar ben fàcil perquè poguessin anar i venir de la universitat, ho tenen ben difícil. No dubto que el fet de compartir pis o viure en una residència pugui ser una gran experiència per ells, però no m’agrada que aquesta sigui l’única opció que molts tenen per evitar estar més hores a l’autobús o al tren que a classe.

Obro una llança a favor del tren gran perquè, mentre alguns el veuen com un projecte impossible i fins i tot ‘innecessari’, jo hi veig una infraestructura plena d’oportunitats. I, a més dels avantatges pel transport de mercaderies i passatgers que permetria i que a aquestes alçades ja coneixem, vull posar el focus en una altra d’aquestes oportunitats: seria una excel·lent infraestructura pels estudiants universitaris. I és que el recorregut projectat del tren gran ubica parades a menys d’una hora d’Igualada a Lleida, Manresa, Vic, Girona i Barcelona. Voilà! Aquestes són les principals ciutats universitàries del país (Tarragona a banda)!

Un transport públic eficient permetria moltes coses, moltes, i entre aquestes evitaria un èxode d’estudiants que cada setmana marxen d’Igualada per estudiar i viure a fora. A més, la ciutat guanyaria en brugit i els comerços i el sector serveis mantindrien aquesta quota de clients els 7 dies de la setmana.

L’augment de les matrícules, l’abol·lició de les beques per renda i el fet de pagar 200 o 300 euros mensuals pel lloguer d’un pis o una plaça de residència forma un còctel que pot ser difícil de beure per moltes famílies i que pot portar a trencar la il·lusió amb la que divendres els estudiants passejaven per la Fira Universitària. I és que no ho tenen tot de cara.

Encoratjo els estudiants a reclamar un accés universal a la universitat, però en el cas igualadí, també cal posar al sac de les demandes unes bones comunicacions. Fa alguns anys molts d’ells ja s’havien fet sentir en aquest tema per denunciar, per exemple, el tracte deplorable de la Hispano Igualadina.

Un tren a 250 km/h no només ens permetria tenir més competitivitat per moltíssimes coses que fa temps que somiem, i en la llarga llista també hi poso aquest accés fàcil a la universitat, sinó que en l’àmbit formatiu estic convençut que multiplicaria l’atractiu d’Igualada per ser, d’una vegada per totes, una ciutat universitària de primera al centre del país. I per totes aquestes raons, encara que acabi sent una realitat a mitjà-llarg termini, amb aquest tren no hi podem jugar ni podem conformar-nos a perdre’l.