Aquesta Festa Major, l’Ateneu Igualadí ha donat el tret de sortida al programa d’actes per celebrar el seus 150 anys. Un aniversari que fa poc també va celebrar l’Ateneu Barcelonès i que el va commemorar amb l’estrena d’un documental que va emetre TV3 i que narra el segle i mig de vida d’aquest espai de debat, coneixement i pensament de la ciutat de Barcelona, davant del qual crec que ens hauríem d’emmirallar tots aquells que creiem en aquests conceptes com a eina de progrés de la societat.

És veritat que les necessitats de la societat d’aleshores, quan hi va haver el naixement dels Ateneus en moltes ciutats del país, no són les mateixes que les d’ara. Les ganes d’obrir-se al món, que aleshores volia dir obrir-se a Europa, i importar-ne coneixements, combinades amb la necessitat dels obrers d’unir-se i formar-se per progressar, van propiciar el naixement d’entitats que exercien un noble paraigua de cultura i pensament, a més d’aixoplugar diversos moviments i agrupacions. Torno a dir que la societat ha canviat molt durant aquests 150 anys: el coneixement el trobem a Internet i les xarxes socials s’han convertit en el canal equivalent al debat o a la tertúlia d’aleshores, però no per això cal renunciar a mantenir aquest paper històric que ha tingut l’ateneisme.

A Igualada, al costat de l’Ateneu Igualadí, hi han hagut també altres experiències que perseguien els mateixos objectius i esperit com poden ser Cal Ble, Debat a Bat o el Mall. Cada una d’aquestes quatre iniciatives ha tingut sorts diferents, però el cert és que des del retorn de la democràcia la ciutat no ha pogut consolidar un espai transversal de difusió de coneixement i foment del debat i l’esperit crític. I això crec que ens fa a tots, individualment i col·lectivament, una mica més pobres. A la llista, cal sumar-hi ara l’Espai pels Somnis de les piscines del Casal i que caldrà seguir d’aprop per veure si fa aquesta necessària sacsejada de la consciència social.

La ciutat viu moments complicats i s’il·lusiona a base d’anar repetint un mateix mantra, però darrere de tot això no hi ha un debat real sobre la situació que tenim i els possibles camins per agafar que provoqui una rica confrontació d’idees en busca d’un comú denominador. I el mateix passa a escala catalana i europea. Cal que ens fem preguntes i busquem els qui ens puguin donar les millors respostes o aquelles que serveixin per construir-nos la nostra posició sobre determinats fets, ja sigui a través de debats, conferències d’experts, l’edició de publicacions o mitjançant l’exemple del que facin les ciutats que viuen el mateix que nosaltres.

La situació econòmica i l’objectiu de reindustrialitzar-nos, els estralls que viuen moltes famílies, el bloqueig de la planificació urbanística, el comerç, la Hispano Igualadina, les cercaviles/processons de Festa Major... Són temes que en l’últim any han protagonitzat notícies i polèmiques a Igualada i que podrien ser perfectament motiu per organitzar debats públics i oberts. També seria una manera de descentralitzar els debats de l’arena política i obrir-los a la societat per fer-la partícep amb un poder ben senzill: el de la paraula al voltant d’una mateixa taula.

Per això crec que necessitem, més que mai, l’esperit ateneista plural i inclusiu ben viu. I si cal, pensar com actualitzar-lo i buscar la manera d’adaptar-lo a les necessitats i anhels de la societat del segle XXI tot tocant diverses temàtiques i formats. Per molts anys, Ateneu Igualadí, per aquest aniversari i tot aquest temps dedicat a la ciutat i endavant: la societat us necessita més forts que mai, a vosaltres i a tots aquells que comparteixen aquest mateix esperit!

Acabo amb una cita extreta del documental dels 150 anys de l’Ateneu Barcelonès: “Cap societat pot avançar sense fomentar el diàleg, la discussió i el pensament crític”. Són 55 minuts de glops de cultura, història i voluntat de servei que podeu veure en el següent enllaç: “Ateneu. La porta de les idees”.