Ha tornat a passar. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a venir a Igualada i, de nou, ho ha fet per celebrar, exclusivament, un acte de partit. Tret de la curta passejada per FirAnoia, la seva visita ha sigut per fer un míting. Des de que va ser nomenat president de Catalunya, Mas ha vingut fins a tres vegades a Igualada i en cap d’aquestes ha tingut una agenda institucional: la primera va ser al març del 2011 (míting a l’Ateneu), la segona al novembre del 2012 (míting també a l’Ateneu) i la tercera ha estat aquest passat diumenge (míting a l’avinguda de Catalunya).

Del president del país m’espero que quan visita un territori ho faci per palpar i escoltar quines són les seves demandes, com viu la seva gent o què necessiten les seves empreses per després traslladar-ho als seus consellers i posar-los deures. De fet, tot els anteriors presidents Pujol, Maragall i Montilla sempre que venien a Igualada tenien temps per visitar l’Ajuntament, saludar a la corporació municipal i reunir-se amb uns o altres agents socials i econòmics. I això no treia que també celebressin actes amb la militància del seu partit. Per què Artur Mas renuncia al seu paper institucional quan ens visita?

Em sap greu que sigui així perquè Igualada i l’Anoia passen per uns moments complicats i hi ha un munt de reptes sobre la taula. Els alcaldes del seu partit segur que són uns interlocutors que fan arribar al president les mancances del territori, però aquest més o menys intens “fil directe” que hi pugui haver, no hauria de substituir mai el fet que el president baixi a l’arena local i pugui ser informat de primera mà per aquells qui des de l’àmbit social o empresarial batallen cada dia per tirar endavant. Segurament tindria l’oportunitat de sentir el que passa amb molta més claredat, podria donar-nos respostes i seria una manera de mostrar proximitat amb la ciutat i la comarca.

Necessitem els nostres governants més a prop, més ben connectats a la realitat que mai, i una manera de fer-ho és aprofitar al màxim cada una de les visites de la primera autoritat del país. Sinó, dóna la sensació que només vulgui passar per la ciutat per escoltar els aplaudiments dels seus seguidors incondicionals i sortir al Telenotícies, tot obviant dirigir-se a aquells qui, més enllà de si el voten o no, el senten com el seu president i tenen coses a dir-li. I és que si només fa servir Igualada com a escenari de mítings, no serveix de gaire que hi faci parada.

La llista de temes que els igualadins, a través de les nostres entitats i institucions, podríem fer arribar a Artur Mas és llarga: gairebé 4.000 aturats, uns 1.000 ciutadans alimentats gràcies al Banc de Queviures de Càritas, una hora i mitja en tren fins a Barcelona, retallades a l’Hospital i a les escoles, centenars de denúncies acumulades al servei de Monbus-Hispano Igualadina, la connexió amb la Ronda Sud i el soterrament del ferrocarril en espera, l’aeròdrom sense un futur clar… Li explicaríem tot aquest llistat al mateix temps que li donaríem les gràcies haver inclòs Igualada entre les deu zones prioritàries per a la reactivació econòmica per part de la conselleria de Territori i Sostenibilitat o per haver donat llum verda a la construcció de la nova Escola Universitària d’Enginyeria que avui inicia les seves obres al Pla de la Massa.

Espero i desitjo que la propera vegada que Artur Mas vingui a Igualada no només ho faci el president de Convergència Democràtica i de Convergència i Unió, sinó que també ho faci el Molt Honorable President de la Generalitat.