Igualada commemorarà al llarg d’aquest 2013 els 180 anys de la posada en marxa del projecte de construcció del passeig Verdaguer. L’activa regidoria de Promoció Cultural de la ciutat així ho ha anunciat i ha preparat un destacat programa d’actes per tal de celebrar aquest aniversari amb la voluntat de retre homenatge i conèixer millor un dels espais més singulars i referents de la trama urbana igualadina.

Tal i com s’explica al fulletó informatiu de l’Any del Passeig, aquesta via de comunicació va venir donada perquè en un moment de crisi econòmica a la ciutat en el qual moltes persones s’havien quedat sense feina al tèxtil, l’Ajuntament de l’època va decidir prendre la iniciativa i reactivar l’economia a través de la inversió pública, tot donant feina a aquells que no en tenien. Així que l’homenatge al nostre passeig arriba en el millor dels moments, ja que a escala local però també nacional i europea es discuteix si la recepta per sortir de la crisi ha de ser l’afebliment de la inversió pública o el seu enfortiment. Sembla, doncs, que en el passat la fórmula escollida i encertada va ser fer un esforç per part de l’administració pública per tornar fer circular l’economia.

La construcció del passeig Verdaguer també ens deixa una altra lliçó: la idoneïtat de que els nostres polítics pensin en gran, siguin ambiciosos i planifiquin la ciutat tenint en compte el llarg termini. A Igualada massa sovint es menysté i es critica allò que es fa amb visió de futur i pensant més enllà de 5 o 10 anys. I és que, a principis del segle XIX, quan el terme municipal de la ciutat encara no havia crescut i tot just arribava als peus del pla de Sant Magí, tirar endavant una via de comunicació d’1,2 quilòmetres de llargada i de 43 metres d’amplada en un dels límits de la ciutat devia ser tot un atreviment. Això posa en evidència la Igualada immobilista que sempre ha posat el crit el cel per obres i projectes molt menors. No sé si aleshores, aquesta mateixa Igualada, hagués paït fer el passeig Verdaguer que ara tan necessari veiem…

Necessari perquè la nostra ciutat dels darrers dos segles no s’entén sense el passeig Verdaguer. L’Hospital i el futur 4D Health, les fàbriques, les piscines del Casal, l’Escola Municipal de Música, els Jutjats, el Centre Republicà, l’Escola Mowgli, el Cafè Orient, Correus, la Mútua Igualadina, la Fundació Sanitària Sant Josep, l’Hotel Ciutat d’Igualada i el Casal de la Gent Gran són equipaments que li han donat o encara li donen un punt de centralitat i de referència. Tot això sense oblidar l’estació de tren que va passar de l’extrem est a l’extrem oest amb l’incomprensible ensorrament de l’antic edifici al 1978 que, ara recuperat, seria un referent patrimonial al servei de la ciutat.

El passeig va ser un invent igualadí que encara té més mèrit perquè va ser dissenyat 30 anys abans del Pla Cerdà de Barcelona, el referent de l’urbanisme modern. Gràcies als qui al seu dia van pensar en gran ara podem celebrar l’Any del Passeig: tot un homenatge a la línia que separa la Igualada nova de la Igualada antiga i a la vida social, cultural i econòmica que ha donat a la ciutat al llarg dels anys. Però també un homenatge a la inversió pública i a la necessària visió de futur que cal tenir a l’hora de planificar una ciutat, una fórmula poc de moda ara mateix.