La imatge d’aquest divendres d’un autobús de la Hispano Igualadina parat a l’autovia A-2 completament calcinat després d’haver estat devorat per les flames mentre pujava El Bruc és una estampa que transmet, per si sola, un missatge contundent: el servei ha tocat fons. I és que no em sembla recordar massa notícies com aquesta: un autobús que, a mig trajecte, se l’hi incendia el motor amb 50 passatgers a bord. Per sort, van poder escapar-ne abans que apareguessin les flames (segons expliquen, els va anar de 10 minuts).

Fins ara estàvem acostumats a rodes que es punxen, motors que es paren, seients trencats, autobusos que no passen per la parada i altres que deixen gent a terra perquè van plens, però l’incendi d’un vehicle és un fet prou greu (molt greu) com per dir “ja n’hi ha prou” i demanar què ha passat. Fa poques setmanes, els conductors van denunciar, davant la convocatòria de vaga que van fer, que un dels motius que els portaven a la mobilització és que els vehicles no passen les revisions mecàniques pertinents i el perill que això representava per la seguretat dels viatgers. Aquesta és la causa del que va passar divendres? Sí és així, hi hauria d’haver conseqüències dràstiques. El desenllaç hagués pogut ser molt tràgic i, per tant, aquest fet no pot quedar com una simple i enèsima anècdota en l’aventura que suposa agafar un Hispano.

L’empresa Monbus, responsable de la Hispano Igualadina, té llicència fins a l’any 2028 (al 2003 la Generalitat li va renovar per 25 anys més). Davant aquesta situació, pràcticament de monopoli, caldrà que tots hi posem el nostre granet de sorra si volem que el servei millori o canviï de mans. El govern d’Igualada va declarar la guerra a l’empresa tot amenaçant de retirar-los la llicència. És una pràctica, m’atreviria a dir, impossible d’aconseguir per l’alta indemnització que se’ls hi hauria de pagar. Potser per això, de moment, l’única resposta que hi hagut per part de Monbus és el simple compromís de posar en marxa un servei d’informació d’incidències quan del que es tracta és d’evitar, precisament, que hi hagi incidències. Sincerament, sembla que s’enfotin de nosaltres.

A falta d’aquest servei, els encarregats d’anunciar les incidències som tots els seus usuaris a través de Twitter. Gairebé cada dia s’hi poden llegir tuits amb el coixinet #hispanofail acompanyat d’algun problema que hi hagi hagut a la línia. Davant aquesta realitat i davant el fet que les denúncies que queden penjades al Twitter no arriben a cap lloc des d’on vehicular-les a la direcció general de transports com demana de fer el govern de la ciutat, els joves de l’empresa igualadina Creagia, segurament també farts del mal servei, han impulsat una pàgina web i aplicació per mòbils molt fàcil d’utilitzar. L’eina es diu hispanofail.com i en només uns quants clics es pot tramitar una denúncia de les incidències del trajecte Igualada-Barcelona/Barcelona-Igualada que arriba directament al correu de l’Ajuntament creat per l’ocasió (mobilitat@aj-igualada.net). Enhorabona als seus impulsors; ara denunciar una incidència és molt més fàcil i cal que ho fem si volem canviar les coses.

Per millorar el servei, però, no només cal posar l’ull en les incidències. Hi ha veus que diuen que Monubus s’emporta a Galícia els autobusos que compra amb els diners de la concessió i altres rumors asseguren que els fa servir pel servei d’autobús discrecional en el qual l’empresa hi guanya diners. I mentrestant, els usuaris de la línia pública s’han de conformar amb autobusos amb seients de plàstic, amb poc espai entre butaques i altres incomoditats que durant una hora de trajecte afecten la qualitat del viatge. I això que el bitllet senzill té preu d’or i supera els 6 euros!

Tot i els patrocinis que la Hispano Igualadina ha fet en les darreres festes majors de la ciutat, no ha aconseguit guanyar-se la simpatia dels igualadins i igualadines. A falta d’un tren ràpid a Barcelona, que no hauríem de deixar de reclamar, depenem totalment de l’autobús per moure’ns fora de la ciutat en transport públic i és d’una gran impotència veure com després d’anys i panys moltes de les demandes, segueixen essent les mateixes i la batalla continua.

I per cert, també caldria plantejar una altra cosa en termes d’imatge per Igualada i que qualsevol assessor de comunicació destacaria. No perdem de vista que el servei porta el nom de la ciutat (Hispano igualadina) i el passeja per tot arreu, així que ens convé que tot plegat millori i la ciutat deixi d’estar associada a una cosa tan negativa.