Al mes de juny de l’any passat vaig publicar un article titulat “Hispano punt i final” en el qual exposava com el servei de la Hispano Igualadina havia tocat fons després l’incendi d’un autobús mentre pujava el Bruc, el que representava la cirereta del pastís d’un cúmul de mancances per part de Monbus, concessionària del servei. Si aquest el titulo “Hispano punt i a part” és perquè la Generalitat ha posat fil i agulla al tema i ha pactat amb l’empresa un pla de millora de la línia que es posarà en marxa el proper mes de juny. Monbus té una nova oportunitat, que hauria de ser l’última, d’esmenar anys d’incompliments i de prendre el pèl als usuaris i a l’administració.

Cal destacar que aquest pla de millora és un èxit col·lectiu amb diversos actors protagonistes: els centenars d’usuaris que han denunciat totes i cada una de les incidències amb l’aplicació de l’empresa Creagia que va crear, a iniciativa pròpia, i que ja supera les 700 queixes en només 11 mesos; el govern d’Igualada que ha entomat aquest tema amb determinació i diligència tot fent pressió a la Generalitat; i els mitjans de comunicació que hem mantingut el problema a l’agenda mediàtica. Per tant, és una victòria comuna que demostra que, quan totes les peces s’uneixen en una direcció, els resultats a obtenir poden ser positius i ens en podem sentir satisfets.

Caldrà esperar al mes de juny per valorar si els resultats són, en efecte, positius o no i si el pla de millora també inclou l’exigència de fer un correcte manteniment dels vehicles i de complir tots els horaris, però sobre el paper la situació sembla esperançadora. El servei de la Hispano Igualadina entrarà a la primera divisió del transport públic en autobús a Catalunya amb la seva inclusió a la xarxa Exprés.cat, un servei que la Generalitat està començant a implantar per comunicar amb 40 línies les principals ciutats de cada província amb la seva capital. La connexió Igualada-Barcelona serà la cinquena línia que s’incorpora a Exprés.cat i es dotarà de més viatges directes tot passant dels 6 actuals d’anada i tornada de dilluns a divendres, a 12. La previsió és que al 2014 n’hi pugui haver 25 els dies laborables, 3 els dissabtes i 2 els diumenges.

Aquesta segona fase està a expenses del pressupost de la Generalitat, tot i que espero que el departament de Territori i Sostenibilitat tingui els 900.000 euros necessaris per posar-ho en marxa. Si no, els recordarem que Igualada té la línia d’autobús més utilitzada de Catalunya amb una mitjana de 33 viatgers per expedició, amb el benefici econòmic que això supoosa, i pateix el greuge de no tenir un tren competitiu com el projectat Eix Transversal Ferroviari que no hauríem de deixar de reclamar per quan el moment econòmic permeti fer-lo. Així que estem carregats de raons perquè se’ns prioritzi.

L’entrada de la Hispano Igualadina a Exprés.cat permetrà aprofitar, finalment, una important via de comunicació com l’autovia A-2 pel transport públic en autobús. Una carretera que ara no amortitzem plenament perquè en la gran majoria dels viatges la Hispano fa parada als pobles que es troba al seu pas. Han hagut de passar molts anys per adonar-nos que disposar d’una autovia de primera era un fet que calia aprofitar amb més directes.

Espero que no hagin de passar tants anys per fer el mateix amb altres carreteres que han nascut o han millorat fa poc temps com és el nou Eix Diagonal i el seu enllaç amb el desdoblat Eix Transversal, o la mateixa A-2 fins a Lleida. Ho dic pensant, sobretot, en els estudiants universitaris de la ciutat que van a les universitats de Vic, Manresa o Lleida, ciutats a les quals hi seguim vivint d’esquena tot i la nostra privilegiada ubicació al centre de Catalunya que ens les situa relativament a prop. La carretera ens porta en una hora a Lleida, però l’Alsina Graells ens hi comunica en gairebé 2 hores i amb uns horaris imposibles de combinar, la carretera ens porta a Manresa en mitja hora però el bus de Masats tarda el doble amb un únic viatge d’anada a les 2 del migdia i un de tornada l’endemà a les 9 del matí, i som a poc menys d’una hora de Vic però no s’hi arriba amb transport públic.

Un cop embastat positivament el tema de la Hispano, ens hem de posar més deures i cal pensar en si és possible una xarxa de transport públic en autobús des d’Igualada cap a aquestes ciutats. El centenar d’alumnes igualadins que estudien a Lleida ara organitzen cotxes d’anada i tornada en un grup de Facebook: la ciutat no podria reclamar un autobús d’anada els dilluns i un de tornada els divendres? En els casos de Manresa i Vic es podria suplir la falta de transport amb autobusos de menys capacitat i que féssin expedicions diàries? Catalunya s’ha anat descentralitzant de Barcelona i Igualada no pot ser aliena a aquest canvi.