Fa uns dies, vaig descobrir L’Hortet de la Salut. Són 1.300 metres quadrats de pau i tranquil·litat al bell mig d’Igualada, al carrer de la Salut número 58; un oasi de calma dins la teranyina urbana. A part de tot això i de les excel·lents vistes que hi ha, ja que anar al Pla de Sant Magí sempre vol dir pujar al terrat d’Igualada, vaig trobar molt interessant el projecte d’horta ecològica que s’hi desenvolupa.

Un solar buit ha quedat aprofitat i aquest aprofitament reverteix en un benefici per la comunitat. D’una banda, es conrea i s’explota un espai de terra que fins aleshores no s’aprofitava, i de l’altra es genera ocupació per tres persones i es reparteix salut entre tots els seus clients amb productes frescos i de la temporada. En un món globalitzat i on el que mengem sovint ha viatjat quilòmetres i quilòmetres i rep tractaments químics abans d’arribar a casa (es calcula que una família normal, consumeix de mitjana aliments que han recorregut 5.000 km), cal valorar un espai on podem collir, carregar i posar a taula en poca estona.

Cada vegada hi ha més ciutats que aposten pels horts municipals urbans (Badalona, Sant Joan Despí, Vilanova i la Geltrú, Manresa...) i, tot seguint l’exemple de L’Hortet de la Salut, que és una iniciativa privada, Igualada també podria entrar en aquesta llista. De fet, l’anomenat Pacte Social que l’Ajuntament aprovar al setembre així ho preveu i vol crear uns horts socials pels anys 2013-2014 amb l’objectiu d’abastir d’aliments el Banc de Queviures de la ciutat. També apostarà per l’horta el projecte dels pisos amb serveis per la gent gran Viu B2 que estan a punt d’obrir-se a l’avinguda de Gaudí.

Són unes bones iniciatives, però caldria que s’enfoqués el tema de manera global, amb més recorregut i incidint en el tema ecològic, ja que no crec que es tracti d’una moda passatgera, sinó que, en part degut a la crisi, s’ha convertit és un fenomen que ha vingut per quedar-se. Es podria crear una xarxa de parcel·les que es poguessin llogar, com fan altres ciutats, a gent gran, desocupats o famílies. Igualada té espais aprofitables en aquest sentit com el pati lateral de Cal Boyer, a la seu del Museu de la Pell, el de l’antic Hospital, el de L’Escorxador o espais als parcs de Valldaura i Les Comes. Una horta urbana que consistiria en posar a l’abast de tothom el que ara ja fa molta gent, tot i que no sempre seguint les regles al cent per cent del cultiu ecològic, als seus jardins o terrasses, també algunes escoles, diversos pagesos a la zona del Rec i durant molts anys els frares caputxins o les monges de l’Asil del Sant Crist.

A més, es podria lligar amb projectes d’economia social com la creació de cooperatives d’hortalans i consumidors, que cada vegada estan agafant més força en un món que està passant de valorar allò que és gran i global a allò que és proper i amb quilòmetre zero. O també es podria relacionar amb projectes pedagògics amb col·lectius com persones tutelades, ja sigui a través de l’Escola Àuria o la Fundació Sanitària Sant Josep, per exemple. Cal posar en valor que al nostre país tenim un clima excel·lent per l’horta i que essent autosuficients s’eliminen intermediaris i hi guanya tothom: el productor perquè en treu més benefici i el client que menja aliments amb un gust exquisit, frescos i saludables.

Per cert! Tot visitant L’Hortet de la Salut i de veure-hi una nova panoràmica d’Igualada, vaig pensar en l’oblidada Torre de l’Aigua, al Fort de Sant Magí. Una construcció modernista única a la ciutat i d’una gran bellesa arquitectònica que espera, solitària, que algú la posi en valor. Recordo com durant la Festa Major de l’any 2002 s’hi van organitzar unes visites guiades que van servir perquè molts la redescobríssim tot somiant en que la zona podria convertir-se en un nou parc-mirador d’Igualada. La porta d’aquell entorn no s’ha tornat a obrir més i és una gran llàstima.