Les eleccions al Parlament d’aquest diumenge han tingut com a primera gran guanyadora la participació: va ser emocionant veure tanta gent, igualadins i igualadines, anoiencs i anoienques i, en defintiiva, tants catalans i catalanes amb ganes de votar i de parlar a través d’un gest tan simple però tan poderós com el de dipositar una papereta dins d’una urna. Un dia d’orgull ciutadà i exemplaritat: 79,48% de participació a Igualada. Set punts més que el 2012.

La guanyadora clara a Igualada ha estat la llista de Junts pel Sí amb el 54,71% dels vots que, sumats als de la CUP, arriben al 67,59% de sufragis independentistes amb 14.077 vots. El vot independentista de CDC i ERC s’ha mantingut fortament mobilitzat a Igualada i no necessitava l’operació de llista conjunta de CDC-ERC-ANC-Òmnium-Súmate-MES-DC, ja que per aquesta banda pràcticament no ha crescut en vots respecte el 2012. En canvi, sí que creix de manera gegant gràcies a la CUP, que hi aporta 1.198 vots nous en comparació amb fa tres anys. Pel que fa a Junts pel Sí, es mantenen les dues diputades independentistes: Maria Senserrich i Alba Vergés seran les representants de l’Anoia al nou Parlament.

Sorpresa al segon lloc a Igualada: Ciutadans amb 2.887 vots. No han fet cap acte de campanya (només una carpa informativa, una tarda, a la plaça de la Creu), ni pràcticament han penjat cartells, ni tenen agrupació local del partit. I han aconseguit ser segons: creix amb 2.000 nous sufragis respecte fa tres anys i arriba al 12,88%. Si ho comparem amb les municipals del mes de maig, una dada curiosa: en percentatge, Ciutadans beu de nou votant però també d’una part del PSC i, atenció, de l’electorat (potser entre el 2 i el 3%) que va votar CiU el 22 de maig. El fenòmen aquell en el qual els igualadins distingeixen clarament el que voten en unes eleccions locals i el que voten a les altres.

El PSC ancora un electorat fidel a Igualada que se situa a la ratlla dels 1.900 votants. L’electorat es manté semblant des de les autonòmiques del 2012 i aquesta xifra s’ha mantingut a les municipals i a les eleccions d’ahir. Fins i tot creix en vots respecte els comicis de fa tres anys. Al PP, tot i perdre vots en comparació amb el 2012, ha sumat més de 400 suports respecte les municipals del maig passat. Iniciativa, immersa en processos de confluència, pateix una caiguda d’un centenar de vots respecte les autonòmiques del 2012 i un augment de també un centenar de vots en comparació amb les municipals. I pel que fa a Unió, que desapareix del Parlament, ho fa amb una lleugera superioritat de suports respecte la mitjana catalana, tot deixant testimoni que Igualada ha estat un dels feus històrics del partit.

Aquesta ha estat l’aportació d’Igualada a unes eleccions en les quals, com és habitual, tots els partits se senten guanyadors: aquesta vegada, uns perquè han guanyat en escons i els altres perquè veuen que les forces independentistes no han aconseguit el 50% dels vots. La gran mobilització, pràcticament per igual tan en els partidaris de la independència com en els contraris, no ha servit per aportar claredat a l’escenari polític. Caldria que, passats els discursos de la nit electoral, tots els partits en treguéssin conclusions i encertéssin a l’hora d’escollir el camí que ha d’encetar Catalunya. Unes eleccions que s’esperaven com un desenllorigador clar no han fet més que posar de pal·lès la complexitat del nostre país que, alhora, representa una riquesa. La pilota torna a ser a la teulada dels polítics.