Igualada ha estrenat un nou esdeveniment a la seva agenda d’actes: la Fira Medieval, que es va celebrar fa dos caps de setmana. L’èxit de públic va ser notori i els carrers del nucli antic van estar plens a vessar durant els dos dies de la fira, sobretot el dissabte a la tarda. Som una ciutat amb història medieval, de fet Igualada va néixer a l’Edat Mitjana, i per tant m’esperava que la fira fos una excusa per furgar en aquest passat poc explicat de la ciutat. De medieval, la fira en tenia el nom i, més que un acte cultural, va ser un acte comercial disfressat del segle XIV.

Vista la tirada que ha demostrat tenir, que celebro i trobo positiva per la gran quantitat de gent d’aquí i de fora que va atraure (i això sempre és motiu d’alegria!), caldria aprofitar les següents edicions per afegir-hi una part cultural i divulgativa que servís per conèixer una època força desconeguda per la gran majoria d’igualadins i igualadines, ja que sempre hi ha hagut més esforços i publicacions centrades en explicar la Igualada industrial i més contemporània.

Per recórrer la Igualada medieval n’hi ha prou en agafar els primers capítols de les més de 1.000 pàgines que sumen els dos volums de la Història d’Igualada, escrita per Mossèn Segura i publicada al 1907, per tenir una guia que doti la fira d’uns continguts medievals genuïnament igualadins i que la diferenciï de les altres que es fan a tants i tants pobles d’arreu de Catalunya cada cap de setmana, on s’ha escampat com una moda. Conferències, exposicions o visites guiades als referents arquitectònics que en queden, poden ser un bon format per viatjar a la Igualada medieval sense deixar de fer la part comercial de la fira, que ha donat moviment al centre de la ciutat.

La creació de la ciutat i que Aqualata (o “Agualada”, com diu Mossèn Segura al seu llibre) ve del nom que els pagesos d’Òdena n’hi deien de la zona on ara s’aixeca la ciutat quan hi cultivaven les terres; la importància del Monestir de Sant Cugat i els seus pactes amb els senyors del Castell d’Òdena per donar la independència a la parròquia d’Igualada, el que va ser l’embrió de la futura ciutat; la utilització com a moneda de canvi que van fer reis, nobles i església d’Igualada en funció dels seus interessos; la mort del rei Ferran d’Antequera per malaltia a l’actual carrer Nou, on va parar camí de Castella; els lligams amb Barcelona… i tants altres passatges i curiositats de la nostra història medieval podrien ser divulgats.

Submergir-nos al passat de la ciutat i als seus orígens medievals seria una manera més d’estimar-nos allò que tenim. Conèixer la nostra història per saber d’on venim i anar mil anys enrere en el temps ens donaria un enriquiment cultural enorme que faria que grans i petits miressin la ciutat amb uns altres ulls. Una mirada molt més curiosa i que seria testimoni d’una ciutat que Jaume Boloix i Canela defineix de la següent manera al pròleg de la Història d’Igualada: “un poble que, a costa de sacrificis de tota mena, va refermant cada dia més i més la seva autonomia fins a igualar-se en drets i llibertats a la ciutat de Barcelona; pot admirar-se”.

És important tenir clar el nostre passat perquè d’aquesta manera s’hagués pogut evitar, per exemple, dedicar aquesta primera Fira Medieval a Pere III el Cerimoniós. Més que res, pel fet que, precisament, la fira que commemora un dels privilegis que aquest rei va concedir a la ciutat és la més antiga que tenim i ja la celebrem des de fa 640 anys: és la Fira de Reis que organitza Fira d’Igualada i que data del 1373. Tenim història per explicar i donar sentit a la nova i concorreguda Fira Medieval: aprofitem-ho i exprimim aquest patrimoni. Si nosaltres no ho fem, ningú ho farà per nosaltres.