La guillotina de les retallades del govern central en càrrecs públics ha caigut sobre els ajuntaments. A partir del 2015 ens diuen que hi haurà un 30% menys de regidors, això vol dir que a Igualada passarem dels 21 actuals als 15. I amb això solucionem la crisi? No, evidentment que no. Però amb això el govern del PP dóna un toc populista en forma de cortina de fum a la retallada: la gent demanava menys polítics? Doncs menys polítics hi haurà. I també menys pluralitat democràtica perquè això deixarà fora de joc els partits petits.

Si consultem les enquestes i estudis d’opinió que periòdicament es publiquen, quan es pregunta a la població que valori les administracions i institucions del país, els ajuntaments sempre són de les que tenen una nota més alta. Aquesta bona imatge no és casual: és l’ens amb el qual ens sentim més identificats perquè és el que tenim més a prop; els seus polítics són als qui hi tenim més accés perquè és ben fàcil trobar-los pel carrer i fer-los arribar les nostres opinions o preguntes; a més de tot això, els ajuntaments són l’administració que fa mans i mànigues per arribar on no arriben les administracions superiors prestant diferents serveis que moltes vegades no són de la seva competència, ja que la proximitat li permet conèixer les necessitats de la població millor que ningú i qualsevol demanda no resolta es converteix en pressió.

I el més important: la majoria dels seus representants no cobren cap sou, és a dir; els regidors i regidores dediquen part del seu temps a l’Ajuntament, moltes vegades, combinant-ho amb una altra feina i reben retribucions per assistències a plens o reunions, però cap per dedicar les hores que sigui a anar als centenars d’actes que hi ha al llarg d’un any de dilluns a diumenge matí, tarda i nit tot cuidant el contacte del polític amb el ciutadà. Que vagi per endavant, que parlo pensant en el que sempre he vist a Igualada.

Per tant, en un primer moment no vaig comprendre la retallada de regidors que debilita els ajuntaments, ja que crec que és l’administració més útil i eficaç, però sí que la vaig entendre al llegir la lletra petita: les diputacions assumiran els serveis que no puguin fer els municipis. I és que amb el model de províncies és on se sent més còmode la dreta espanyola, tot traslladant-nos més a l’època dels governadors civils que no pas a l’actual. L’objectiu de la retallada no és cap altre que reforçar el concepte de províncies donant més poder a les diputacions, que depenen de l’Estat, i diluir el sistema autonòmic.

I això és coartar-nos la llibertat de decidir què volem fer a cada un dels nostres municipis perquè moltes de les decisions es prendran des d’uns òrgans com les diputacions amb uns representants que la ciutadania no votem directament i, per tant, no avalem el seu programa d’actuació (si és que els programes electorals encara serveixen per alguna cosa). En un moment de crisi i de descrèdit de la política, és inadmissible que allunyin encara més els nostres representants polítics, cal tenir-los ben a prop, sinó arribarà un moment en el qual hi haurà qui tornarà a la mentalitat de que sense polítics tot aniria millor i ja podem intuir que la història acabaria malament.

Culpabilitzar i posar a l’ull de l’huracà els polítics menys “polítics” i més “ciutadans” com els regidors i regidores i alcaldes i alcadesses, ho trobo una falta de respecte per tots ells que fan una feina lloable. Abans de criminalitzar els ajuntaments i els seus regidors, hi ha administracions molt més retallables com les mateixes diputacions o el Senat, on s’hi fa una feina molt poc palpable i amb sous molt més grans que els dels ajuntaments. Però vet aquí que aquests són òrgans d’aquells que “fan Estat” i el “Regne d’Espanya” no es deu poder permetre eliminar grans estructures com aquestes que, de manera artificial, alguns pensen que fan més fort un estat espanyol caduc i ranci.

Esperem que la llei de governs locals que el Parlament català està redactant per acotar el mapa municipal de Catalunya es tramiti ràpid i sigui un escut protector davant la tisorada de Mariano Rajoy. Un nou mapa que, al meu entendre, hauria de prendre exemple del sistema francès: sense eliminar municipis ni regidors, França incentiva fiscalment aquelles poblacions que es mancomunen i comparteixen serveis (escombraries i equipaments educatius, culturals, esportius, socials,…). Veig molt més útil i lògic crear mancomunitats de municipis per davant de mantenir els consells comarcals o reforçar els paper de les diputacions provincials. Per cert, la Conca d’Òdena és un marc ideal per provar-ho.