El nou any ha començat amb obres al centre d’Igualada per aconseguir completar l’illa de vianants del nucli antic que va començar a construir-se a principis dels anys 90 amb la urbanització dels carrers de l’Argent, Santa Maria, Custiol, Roser, Born, travessia de Sant Sebastià i les places de l’Ajuntament i de Pius XII (carrer de Sant Magí, a banda).

És una bona notícia que, finalment, tota l’antiga ciutat intramuralles quedi adaptada al 100% pels vianants i s’ens regali un gran espai on passejar amb tranquil·litat, crear nous circuïts amb renovats espais i també afavorir el comerç i la celebració d’esdeveniments, ja que fins ara aquesta zona quedava truncada amb el trànsit rodat dels eixos de la plaça del Pilar i de Sant Miquel. És una reforma “low cost” perquè només es faran petites accions, però entre això i res, benvinguda sigui! Ja hi haurà temps de fer la reforma profunda que els carrers afectats necessiten i que cal no oblidar. També haurem de veure com queda estèticament però esperem que s’integri a la personalitat i paisatge urbà que té el centre de la ciutat.

Segur que, com és habitual a Igualada, hi haurà qui estarà en contra de convertir aquesta zona en carrers per a vianants com ha passat històricament amb moltes les obres que s’han fet a la ciutat on sempre hi ha qui hi està en contra i intenta aturar-ho per totes bandes recolzat pels padrins polítics de torn. Potser és hora de que ens desfem d’aquest caràcter que molts tenen i que ha frenat, històricament, el progrés de la ciutat en aquest i altres temes molt més importants. Una actitud que sap greu perquè ens fa perdre molta energia, ja que un cop fet el pas, aleshores ningú demana tornar enrere (algú ha demanat treure les escales mecàniques, per exemple?). Ara que es fan noves obres als carrers cal recordar que a causa d’aquest caràcter de poca visió de futur, Igualada va arribar una dècada tard a la creació d’un centre per a vianants, ja que altres ciutats de la nostra mida com Manresa, Vilafranca o Granollers hi van apostar, ja, als anys 80. Tot un símptoma de que en moltes ocasions volem veure com a anormal allò que a fora és normal i funciona.

Pels qui voldrien que hi seguissin passant cotxes, els diria que l’illa de vianants seguirà tenint aparcaments a escassos tres minuts de qualsevol comerç i que només en perd 18 que, per cert, eren de zona blava (s’han traslladat al Passeig, tot i que pensava que s’aprofitaria per eliminar-los en coherència amb la ferotge campanya en contra que hi va haver el mandat passat). El que sí que caldrà resoldre és l’accés de les persones amb dificultats de mobilitat com els minusvàlids o la gent gran a equipaments tant utilitzats com l’Ajuntament, el Consell Comarcal o la Basílica de Santa Maria.

Fer noves zones de vianants està molt bé i és el camí que cal seguir però un cop inaugurades caldrà mà de ferro per vetllar perquè siguin, realment, de vianants. Ho demano després de comprovar com la plaça de l’Ajuntament s’omple cada dia de cotxes que la fan servir de pàrquing a totes hores: al matí, i fins i tot al vespre i els caps de setmana. No sé a que es deu aquesta disbauxa però caldria posar-hi remei o, senzillament, deixar que les càmeres que fan el control de vehicles actuïn i multin en conseqüència. Els veïns i els vehicles de càrrega i descàrrega tenen tot el dret d’entrar i sortir de la zona, però això no es el mateix que aparcar-hi durant hores. Algú ho vetlla?

L’espai públic és sinònim de convivència i, per tant, de teixir la societat. Per això espero que els vianants seguim guanyant espai a Igualada i més carrers facin el pas per facilitar aquesta mobilitat a peu com s’ha anat fent en els últims anys, ja que tenim la sort de viure en una ciutat que ho permet. Al mateix moment, cal garantir una mobilitat en vehicle ràpida i eficaç per aquells qui ho necessiten. Des de l’Ajuntament hi poden haver actuacions en els dos sentits, però hi ha una actuació clau que només és a les nostres mans: agafar l’hàbit de prioritzar la mobilitat a peu o en bicicleta pels desplaçaments que fem a Igualada.