Feia dies que el rumor circulava per Igualada: els Cinemes Kursal podrien tancar les seves portes. La Veu de l’Anoia confirmava aquesta possibilitat divendres i ha estat un dels temes de conversa del cap de setmana. És una d’aquelles notícies que em vull resistir a creure perquè per molt que alguns se n’alegrin perquè ho entenen com un càstig a la seva gestió, per mi representa un cop a Igualada, al seu centre, a la seva oferta d’oci i, sobretot, a la cultura. Així que tots hi perdríem.

A Igualada gaudim de la sort de tenir un nucli antic que és com un gran centre comercial a cel obert amb botigues, bars, restaurants, teatres, discoteques i… cinemes! El fet que no s’hagi construït cap gran àrea comercial als afores que aplegui tot això com tenen altres ciutats, hauria d’haver estat una oportunitat per diferenciar-nos i aprofitar el potencial que representa però no s’ha sabut o volgut fer mai. I si volem ser atractius, uns bons cinemes actuen d’ham per atraure gent com passa amb Manresa o Abrera, on molts igualadins estan disposats a gastar temps i diners per anar-hi a veure una pel·lícula, a més de poder-hi comprar o menjar. Per tant, cal tenir en compte que els cinemes tenen una gran capacitat d’atracció i fan de taca d’oli perquè allò que els envolta en surti beneficiat. I l’avantatge que encara tenim a Igualada és que estan integrats al centre i no allunyats en polígons industrials. Valorem-ho i lluitem-ho.

Parlar sobre el contingut del Kursal i la qualitat de les seves instal·lacions o criteris de programació és un tema, però m’agradaria centrar el debat en parlar més del continent perquè és una qüestió de ciutat. Davant el possible tancament, a més de tenir en compte el fort cop moral que representaria per Igualada en uns moments de dificultats, caldria quantificar altres indicadors: quin és l’impacte econòmic que el Kursal genera als establiments del seu entorn? Quants som els que hem anat a sopar o a berenar al centre abans o després de veure una pel·lícula? Quants igualadins es quedarien sense poder gaudir del cinema, ja sigui perquè tenen dificultats de mobilitat o perquè no poden permetre’s la despesa de desplaçar-se a una altra ciutat? Quina imatge de decadència donaria veure aquell edifici buit i fosc al bell mig del carrer de Sant Magí? Com explicaríem que som la segona capital de comarca de la província de Barcelona que es queda sense cine? (Berga va tancar la seva sala al mes de maig).

La notícia sobre el possible tancament del Kursal arriba en una setmana en la qual a Igualada hi ha altres fets més positius relacionats amb l’anomenat “setè art”: demà dimecres arrenca una nova edició del Zoom Festival i ahir dilluns es va anunciar que la Plataforma Audiovisual de la UNESCO es gestionarà des de la ciutat. També podem destacar altres iniciatives que han sorgit i que ajuden a fomentar la cultura audiovisual a casa nostra com el Festival de Vídeo Microcurt, el Cine Club, el cicle Pantalla Oberta, el paper que fa la sala de Tous o el desaparegut Certamen de Cinema Amateur.

Enmig de tot aquest panorama, tenir un cinemes amb pel·lícules d’estrena és una peça imprescindible. Em sumo als articles que aquests últims dies han escrit a Infoanoia Ismael Miñano i Paulina Jordán. L’Ismael proposa comprar el cinemes Kursal fer-hi una gestió cooperativista amb aportacions petites: “agafem-ho com un projecte de ciutat, mirem-ho com una oportunitat”. Poca broma perquè és un model que ja ha salvat un cinema de Palma i un altre de Madrid, com anunciava Alfons Recio a Twitter. Al seu article, la Paulina explica com “algú es va creure que si tancaven aquest cinema vindria un inversor a posar-ne un de més modern” i sentencia: “quina merda de cine que tenim, però que tenim obert”.

Amb la massa crítica de població d’Igualada i la Conca cap empresa vindrà a invertir per fer unes noves sales, així que donem gràcies i animem als propietaris del Kursal a no baixar la persiana i a invertir-hi. I si no, donem voltes al tema de la gestió cooperativista. Al mateix moment, els igualadins hauríem d’agafar el compromís de prioritzar veure les pel·lícules a Igualada, tal i com alguns encara fem. Si no som nosaltres els qui defensem tenir un cinema amb tot el que representa per la cultura, l’oci i l’economia d’una ciutat, ningú ho farà. Espero que el Kursal no sigui un altre tren dels molts que portem perduts.