Dijous a la nit vaig seguir amb atenció el “Banda ampla” de TV-3 on diferents ciutadans i 15 alcaldes de diversos municipis de Catalunya van debatre sobre com afrontar la crisi des dels ajuntaments.

Primer de tot, el meu reconeixement pels alcaldes, els que hi ha hagut i els que hi ha ara, perquè des de cada un dels seus municipis han permès construïr aquest país tan ric en pobles i ciutats com és Catalunya. I és que els ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans i aquella que ha donat als municipis espais públics de qualitat, serveis, foment cultural, equipaments, polígons industrials,… que fa 30 anys eren segurament impensables.

Entenc que amb aquesta crisi mundial d’origen financer (que és el toc final després de la del tèxtil, la de la deslocalització industrial i la del creixement a base del totxo), s’engega un nou camí, un canvi de cicle en la construcció dels pobles i ciutats de Catalunya. Des del 79 el que s’ha aconseguit és increïble i només cal que ens passegem, per exemple, per la Igualada que tenim avui i la comparem amb la fotografiada fa un parell o tres de dècades enrere. Arreu del país, no només tenim unes ciutats millors urbanísticament, sinó també amb més serveis per la seva gent, tot cobrint demandes de la ciutadania i de moviments veïnals, molts ja desapareguts o convertits en simples organitzadors de festes de barri.

Com ha de ser aquest nou cicle? Com han de ser les ciutats del futur adaptades a les regles que imposa el segle XXI? Sense renunciar a cap servei ni al manteniment de l’espai públic aconseguit fins ara, cal fer un pas més. La situació general ha canviat i les ciutats competitives cal que apostin per la innovació, que creïn plataformes industrials i logístiques potents, que tinguin un bon accés a les noves tecnologies, que recolzin els emprenedors, que estiguin ben comunicades,... A Igualada hi ha projectes per cada una d’aquestes demandes, des del Centre 4D Health de Simulació en Salut que l’any que ve veurà la llum fins al Tren Gran, passant pel desplegament de la Fibra Òptica, el Viver d’empreses d’Ig-nova o el polígon de la Zona Franca.

Igualada té 39.191 habitants i un terme municipal de 8 quilòmetres quadrats. Això ens fa prou forts per aconseguir totes aquestes metes del nou cicle? No. Per tant, crec important aplicar la recepta de la fusió de municipis que també es va debatre al “Banda ampla”. Ens hem d’aliar per fer possible tot això. A la Conca d’Òdena fa temps que en sentim a parlar i aquest tema s’ha convertit en una espècie de mantra. Vilanova, Montbui i Òdena són els aliats d’Igualada. Quatre nuclis destinats a anar units i a formar part d’una mateixa realitat. A què esperem a fer el pas definitiu per convertir-nos en una gran ciutat compacta de gairebé 70.000 habitants?

Per arribar a aquest objectiu va néixer la Mancomunitat de la Conca d’Òdena que va permetre compartir serveis, però la reticència d’alguns alcaldes a cedir “sobirania” i segurament també un cert xoc de personalismes entre alguns d’ells van deixar el camí inacabat. Els qui ara han vingut, lluny de seguir-lo, sembla que el desfan tot buidant de contingut aquest ens sense creure en aquesta via per racionalitzar l’administració i enfortir el territori. Crec que, precisament, és més necessari que mai pensar-hi i portar-ho a terme. La unió fa la força i una Conca forta podria ser una ciutat potent al centre del país.

Cal treballar per afrontar aquest nou cicle en la construcció municipal a Catalunya, i a Igualada i a la Conca cal aprofitar-lo per posicionar-nos com el crec que hi ha consens per ser: una ciutat mitjana capdavantera. Per aquesta lluita cal lideratge i capacitat per fer valer els interessos del territori per davant de qualsevol altre. I no només parlo de lideratge polític, sinó també social i econòmic. Les associacions de veïns van ser claus per construïr les ciutats que tenim avui en dia. Estem orfes d’aquests moviments, calen entitats transversals que n’agafin el relleu i actuïn de contrapès i pressió als partits polítics a l’hora de reclamar unes ciutats preparades pel nou cicle que ve.