El darrer any hi ha hagut moguda de banderes al terrat de l’Ajuntament: de 4 vam passar a cap, de cap vam passar a la Senyera durant els dies de la Festa Major i de la Senyera ara ens hem tornat a quedar sense cap bandera. Un bon exercici perquè, d’aquesta manera, els igualadins i igualadines hem pogut veure els diferents formats per decidir quin ens agrada més. Deixo anar dues propostes.

Al terrat, a mi m’hi agrada una sola bandera. I per estalviar-nos discussions per decidir quina hauria de ser i perdre el temps amb debats del veure qui és més català, més independentista o més espanyol, crec que senzillament hi hem de penjar la nostra, la d’Igualada. Tenim la sort de tenir una bandera preciosa amb orígens a l’Edat Mitjana amb les creus del patró del país Sant Jordi, la Senyera i les aigües que ens remeten al nostre passat prehistòric i a l’origen del nom de la ciutat. Una bandera carregada de símbols locals, nacionals i de lligams senyorials amb Barcelona que no hauríem d’amagar, així que aprofitem-la i fem que presideixi el nostre Ajuntament.

Pel que fa a la Senyera catalana, la tractaria amb molta més solemnitat i li buscaria una ubicació idònia des d’on pugui lluïr, onejar amb força i ser admirada. I aquest lloc, per mi, no és la plaça de l’Ajuntament on sembla que se n’hi vol instal·lar una de permanent aquest proper divendres. La Senyera l’hauríem de plantar a la plaça de Catalunya d’Igualada. I és que sí; tot i ser una plaça oblidada i que molts pocs igualadins la reconeixen com a tal, a Igualada tenim una plaça de Catalunya! És l’espai que hi ha entre el final del passeig Verdaguer i l’inici del parc de l’Estació Vella.

Aprofitem que tenim una plaça dedicada al nostre país per col·locar-hi l’ensenya que ens identifica i d’aquesta manera dignificar un espai que ara mateix és només un lloc de pas de cotxes i vianants. En aquell punt de la ciutat, i tal i com mostra la foto que acompanya aquest article, m’imagino un alt màstil i la Senyera al capdamunt. La bandera de Catalunya coronaria el passeig i seria visible des de molts metres de distància i des de tres grans angles diferents: el parc de l’Estació, tot el passeig i tot el carrer de Santa Caterina.

És evident que la ciutat té problemes molt més urgents i transcendentals en els quals actuar abans que pensar en les banderes, només faltaria, però crec que és important cuidar els nostres símbols i posar-los en valor al lloc que els correspon. A vigílies de la Diada Nacional i abans que els problemes del nou curs ens vinguin a sobre crec que és un bon moment per ordenar-los i tenir una ciutat amb una càrrega simbòlica que ens ompli l’esperit quan la resta de coses ens el buidin.

I ja per acabar, encara una tercera proposta de símbols. El barri de Les Comes III, situat a l’oest de la urbanització, és un barri on tots els seus carrers i places remeten a personatges i institucions de Catalunya (carrer del Parlament, avinguda de la Generalitat, carrer del President Francesc Macià…). Ja farà dos anys que just davant del supermercat Carrefour s’hi va fer un parc que no té nom perquè abans era un simple solar buit. Doncs bé, entre tant de reconeixement a les institucions i presidents catalans crec que hi falta un espai dedicat a la nostra norma institucional bàsica: l’Estatut. Proposo que el bategem amb el nom de “Parc de l’Estatut” i que serveixi d’homenatge al de Núria de 1932, al del 1979, al del 2006 i al que pugui venir els propers anys afirmant que “Catalunya exerceix la seva plena sobirania política constituïda com a Estat en el marc de la Unió Europea”.

Ah! I hem de buscar, doncs, un espai per la bandera d’Europa i, quan es pugui, acabar el parc 11 de setembre al costat de l’avinguda de Catalunya on l’arquitecte hi havia projectat quatre cilindres que simbolitzaven les quatre barres… Bona Diada Nacional a tothom i fem onejar una bona Senyera!