La Rambla inútil
Dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la Rambla de Sant Isidre d’Igualada ha tornat a ser l’escenari del “Dia sense cotxes”. Aprofitant que, un any més, s'ha promocionat com un vial sense circulació, encara que sigui per a unes hores, vull centrar la mirada en la Rambla i en com aquest important carrer s’ha anat apagant. Hi ha diverses mesures que el podrien fer ressorgir i l'absència de cotxes en pot ser el desllorigador.
Un diagnòstic: la que, en principi, hauria de ser una artèria principal, fa uns mesos podia comptar fins a 8 locals comercials buits de la trentena que hi ha. Aquests locals han començat a omplir-se, però amb pocs comerços: dos d’ells seran clíniques mèdiques. La rambla ha perdut pes com a zona de passeig i, per tant, comercial i restauració, a favor d’altres espais com la plaça de Cal Font, el carrer de Sant Magí o la plaça de l’Ajuntament. Què tenen en comú aquests tres espais d'èxit? Són zones per als vianants. La Rambla és per als vianants? No.
En tot moment m’estic referint a la Rambla de Sant Isidre: de Cal Roset a Cal Pla, per entendre’ns. Si volem rellançar aquest carrer, caldria començar a plantejar la seva relació amb els vianants,total(o parcial tal i com exposaré més avall). Hi ha tres raons, per a mi, que ho justifiquen: oferir una zona de passeig i amb gran potencial comercial; donar un nou sentit al carrer, una vegada la seva funció com a via per als cotxes s’ha reduït de manera clara amb la construcció del carrer del Rec i la Ronda Sud; i evitar la separació del nou i el vell centre. La Rambla d'ara, amb cotxes, talla pel mig la zona per a vianants d’Igualada: la de Cal Font, Clos i Sant Magí, amb la de Pilar, Pius XII, Argent i Ajuntament. Cal cohesionar-les i connectar-les per dotar Igualada d’una verdadera illa de vianants, tal i com tenen ciutats del nostre voltant com Vic, Manresa o Vilafranca.
Alguns diran que no cal fer la Rambla per als vianants perquè les voreres són prou amples. Mentida. Les voreres serien amples si no estiguessin ocupades per les terrasses. Hi ha zones on el passeig és gairebé impossible: una vorera de quatre metres s’acaba convertint en una vorera d’1 metre en diversos punts i el vianant ha de caminar a tocar dels cotxes. Això la fa una zona incòmoda per al passeig. Amb el handicap afegit que les terrasses obliguen el vianant a passar allunyat dels aparadors comercials. Gran error: els experts en comerç sostenen, amb dades, que si per davant d’un aparador no hi passa gent, aquell comerç està mort. Potser per això l’ocupació dels locals comercials a la Rambla és tan fluctuant.
Cal trobar una solució per deslliurar les voreres de la Rambla però, alhora, poder mantenir les terrasses. Per això crec que, una rambla de vianants o amb flux de gent permetria ressituar les terrasses: les del lateral nord (vorera del Nexus) haurien d’ocupar l’espai on ara aparquen els cotxes i les del lateral sud (vorera del Munich) haurien d’anar sobre l’actual carril de cotxes direcció Barcelona, que quedaria suprimit. Al carril direcció Lleida s’hi podria mantenir la circulació per convertir-lo en un carril de servei com tenen moltes altres ciutats. Per això parlava, abans, d'un flux intermitent de vianants: aquest seria un carril de sentit únic pel càrrega i descàrrega i que pogués ser, també, un carril a velocitat 20 per a la resta de cotxes.
Amb això aconseguiríem unes voreres lliures i, realment, de quatre metres d’ample que farien la Rambla agradable per passejar-hi, el que vol dir repercutir positivament en el comerç i els restaurants. Al mateix moment, la circulació de vehicles seria mínima i guanyaríem un espai on estar còmodament asseguts a les terrasses sense fum ni soroll. I és que comença a ser urgent posar damunt de la taula un pla de solució per a la Rambla i ordenar-hi els diferents usos. Amb la Rambla apagada, el centre de la ciutat està més apagat. Amb la Rambla viva, el centre estaria més viu. Per això cal que la Rambla sigui útil.
Altres articles de Jordi Cuadras
10 Comentaris
Les teories sempre són boniques, però la realitat s’imposa.
El fet que poguéssim fer una Rambla com la proposada i amb la finalitat esmentada ens hauríem de fer certes preguntes.
El que tu... Llegir més proposes de fet, és vestir un Sant per desvestir-ne un altre, perquè el cert és que això ja s’ha fet a l’inrevés, com tu molt bé dius.
Ara l’ambient està en altres zones dels carrers de vianants o allà on es va vestir un altre Sant i desvestir el de la Rambla, però el fons de la qüestió és que l’únic que es fa, és traslladar per moda o pel que sigui la gent d’un cantó a l’altre, el que beneficia a alguns perjudica altres, la quantitat de gent sempre és la mateixa, per tant no es modifica res, simplement la gent va els llocs on li agrada anar a passejar o a comprar.
Està bé elucubrar i voler que quelcom sigui millor, sempre contant que res és gratuït i que s’ha de fer amb els diners de tots (si n’hi ha) i cal tenir en compte que intentar fer contents els negocis de la Rambla, és a càrrec de fer descontents els negocis dels altres llocs on hi va la gent ara.
A mi em sembla que són els negocis els que han de captar la gent, amb competència i tracte, modificar les condicions amb l’excusa de què hi anirà més gent és una fal·làcia, ja que aquesta gent ara ja va a altres llocs d’Igualada i si modifiquem les condicions, sempre estarem afavorint a uns i perjudicant uns altres, la població és i seria la mateixa per la teoria dels vasos comunicants, que és simplement física, només els estaríem traslladant d’un lloc a l’altre, gastant molt per no res, en aquest aspecte, no discuteixo si seria més bonic o no.
Però com deia al principi tot s’ha de pagar i en aquest cas sent diners de tots hem de ser molt curosos, de pensar si és realment una necessitat o només un caprici en temps que no es poden tenir capricis, almenys amb els diners de tots.
Una abraçada i cuidat.
jaume
Igualada
28 d'octubre 2015.15:50h
Ja trobava estrany senyor josep m.torras payerol que no aprofites l’ocasió per saludar els seus amics botiguers. Com l’hi agrada fotre llenya al foc. Informis una mica, llegeixi entre línies,... Llegir més afluixi el to, pensi, tregui les barres del camp com diu vostè, o la vena dels ulls com diuen molts. Que per molts paraules eloqüents que faci servir no tindrà més raó. Elucubra no és només sa sinó necessari i a vostè l’hi encanta fer-ho.
josep m. torras payerol
Igualada
28 d'octubre 2015.23:52h
Estimat Jaume,
No trobo cap argument teu per contestar, realment m’agradaria discutir una resposta coherent i gens personal, però de veritat no sé com agafar la teva resposta, si no és... Llegir més amb pinces.
Que és el que no has entès dels vasos comunicants (La gent que passeja o compra a Igualada no augmentaria ni disminuiria si s’arregles la Rambla) i/o de gastar els diners de tots, perquè realment no esbrino el que vols dir-me.
Si et plau clarifica, i aleshores tal vegada et podré respondre a una argumentació i sense personalitzar.
Cuidat.
Josep M.
I per quan també una reflexió del poc aprofitament del Passeig Verdaguer com a nucli comercial?
Pot ser, però no ho tinc tan clar.
Quan jo era jove (entre 1968 i 1975) i molt abans , la Rambla era plena de bars i terrasses a vessar i a l’hivern hi posven marquesines que ocupaven la meiat... Llegir més d’una vorera irregular. Qui no es recorda del Nuria, La Granja, el Canaletes, el Foment... la gent ramblejava amunt i avall vegades i vegadesi saludan’t-se cada cop que es tornaven a creuar. Era un tram ( el del sud, no així el nord) per anar a lluir vestits i a veure què o qui. I el trànsit no estava pas tancat. I sempre passava el brètol de torn amb la moto o el cotxe.
Van ser les oficines bacàries les que la van matar i des de llavors ja no ha tornat a aixecar el cap.
Pot ser sí que s’ubiquéssin les terrasses al centre aniria millor per les botigues, però jo diria que el tipus de negoci que s’hi posi encara és més important. I una clinica i un banc no ajuda gens.
Marta
Igualada
28 d'octubre 2015.00:13h
Qui pogues tornar a aquesta imatge..., precisament crec que aquí pren força el que diu l’article. Opino que la rambla abans era plena de gent perque era l’unic carrer on poder passejar, ja que... Llegir més era el carrer amb les aceres mes amples del centre. Aixo ha canviat. Amb les obres que s’han fet als carrers del nucli antic ha quedat obsoleta i alters carrers la guanyen com a zona de passeig. Per aixo estic d’acord en fer-la anar un pas més perquè pugui atraure tanta gent com els altres carrers, com a minim.
Jordi: Estic d’acord amb tu, pro el problema actual de cotxes mal aparcats continuarà com fins ara, exactament igual com a la plaça de l’ajuntament que contínuament hi veus cotxes aparcats.
Interessant la reflexio pero primer te que ”engegar” la plaça san miquel per que la pregunta es: tenim prous peatons a Igualada?
Pol
Igualada
29 d'octubre 2015.00:38h
Molt bon article! Encertat i necessari!! Totalment d’acord.
I també estic d’acord amb els comentaris del Joanma (l’article ”Igualada no és Girona” de l’Eva Ripoll aborda encertadament... Llegir més el tema) i el del RO i la Marta. Els meus pares també molts cops m’han parlat de l’animació que hi havia a la Rambla. i també amb el comentari de l’Enric sobre el passeig.
En definitiva el que cal és fer una aposta clara i valenta perquè Igualada sigui practicable per a peatons, que sigui agradable per passejar, prendre alguna cosa en un bar o seure en un banc. Faig una llista de zones del centre que s’han de millorar:
1.Plaça de l’Ajuntament. Sobretot pel tema cotxes que hi aparquen i la sobreocupació de terrasses que no es recullen quasi mai i desllueixen la plaça.
2. Plaça Pius XII. Bruta, bancs mals posats, cadires per allà al mig.
3. Plaça de la Creu. La reforma que es va fer és una autèntica cagada. Començant pel super ascensor.
4. Rambla. El que s’ha dit.
5. Passeig. Reforma total. Té un encant que mai perdrà però està deixat de la mà de Déu, des de la plaça Catalunya fins a la rònega font de l’estació.
6. Passeig de les cabres. Crec que perdut per sempre.
També cal dir que la plaça del pilar ha millorat...però ha tancat algun establiment igualment... i que el carrer nou és més agradable.
Si l’urbanisme és bo, el comerç, la restauració i en definitiva, la vida social millorarà.