“Ja podria ser sempre així!”. Aquesta és una de les frases que més s’escolten en cada edició del Rec.0 Experimental Stores en referència a que els igualadins voldríem que el barri no només tingui vida dues vegades a l’any, sinó que, impressionats pel seu potencial i personalitat que descobrim quan hi passegem, desitjaríem veure’l actiu i amb locals oberts la resta de dies. Però aquest desig topa amb un escull no resolt: el sòl del barri està qualificat com a industrial i, per tant, la llei marca que no s’hi poden fer altres activitats, excepte les que són efímeres.

El barri del Rec va ser un dels temes més destacats de la campanya de les eleccions municipals del 2011 quan el debat del defenestrat POUM encara coïa. Aleshores, tots els candidats es van omplir la boca de promeses i, fins i tot, qui ara governa va dir que visitaria Le Petite France d’Estrasburg per agafar idees pel Rec. I és que aleshores tothom s’atrevia a jugar políticament amb el barri i hi havia curses per a veure qui s’alçava com el màxim defensor de la batejada com a “joia de la corona d’Igualada”. Al cap d’uns mesos del canvi de govern, però, es donava via lliure a l’enderroc de l’adoberia de Cal Badia i aquest va ser el primer símptoma de que tot havia estat un joc per guanyar vots.

I, de fet, aquesta hipòtesi cada dia queda més demostrada perquè ningú ha agafat un plànol del Rec per començar a esbossar com podrien quedar les seves 44 hectàrees en un canvi d’usos que el barri necessita perquè hi pugui néixer una nova vida. I amb més raó ara que ja s’ha dit que la indústria podrà traslladar-se a un nou polígon fet a mida. Volem un Rec residencial? Comercial? Industrial? D’equipaments? Cultural? Amb estudis de disseny? Com repartirem els carrers? Val la pena escoltar els que tenen el barri analitzat pam a pam com diversos estudiants universitaris, arquitectes o experts com Alfons Recio que fa uns mesos suggeria que “els nous usos quedin integrats en l’essència del barri i a la ciutat, aprofitant tot el que ja hi ha sense crear nous escenaris de cartró pedra”. No es tracta de tenir un nou Rec d’avui per demà, sinó que es tracta d’anar marcant quines línies haurà de seguir pensant en el llarg termini i anar responent les preguntes que plantejava amb un debat que s’hauria d’obrir a tota la societat i als agents implicats. El procés ha de ser molt reflexionat i això vol dir lentitud, però anar lent no significa quedar-se aturat.

La societat civil s’ha mobilitzat per fer redescobrir el Rec als igualadins i a gent d’arreu: els Amics del Rec, la Bastida, Rec Stores, les jornades de Patrimoni i Paisatge Industrial del Museu o el workshop del Màster d’Intervenció i Gestió del Paisatge de la UAB hi han tingut un paper cabdal. Una vegada a la ciutat hi ha el consens per conservar-lo i mantindre’n la seva essència, ara cal que la política actuï amb conseqüència. I per això, Igualada necessita un govern amb coratge i valentia política que obri el debat del futur del Rec. Fins ara s’ha aplicat la teoria del “qui dia passa, any empeny”, el que porta a pensar que, malauradament, és molt poc probable que cap dels dos grups polítics que manen a Igualada encetin el tema i encara menys quan falta un any i mig per les properes eleccions municipals, no fos cas!

També cal dir que planificar el barri del Rec sense planificar, al mateix temps, la ciutat en el seu conjunt seria un error. Així que tornem a anar a parar al mateix punt de sortida: Igualada necessita un nou POUM. L’actual és de l’any 1986 i la Igualada del segle XXI no pot ser traçada a base d’anar fent pedaços i modificacions puntuals a un pla caduc de fa gairebé 30 anys. A més, la ciutat hauria de ser planificada de nou amb una visió de conjunt i això passa, sí o sí, per redactar un nou POUM.

L’excusa per ajornar-ne sine die la seva redacció és que, amb la crisi econòmica, no hi ha la necessitat de moure peces. Doncs precisament crec que és ara quan és més adient fer-lo: tot aprofitant que el mercat immobiliari i de la construcció està aturat, tenim un temps d’or per planificar amb calma la Igualada dels propers 25 anys sense pressions ni especulacions. No es tracta de fer una gran inversió: es tracta de pensar, debatre i dibuixar. Però bé, n’hi ha que al seu moment van anteposar tant els seus interessos polítics per davant dels de la ciutat que, evidentment, un cop al govern els deu fer molta por afrontar aquest repte. I amb aquesta por, Igualada s’estanca i perd ambició. I el Rec segueix esperant un futur.