Igualada ha encarregat un enèsim pla sobre la seva promoció econòmica. En aquest cas, un pla per dinamitzar el polígon de les Comes que analitzarà les seves mancances i oportunitats. Veig a venir que serà un document que de ben poc servirà quan des del govern de la ciutat es té una concepció del polígon que dista molt de com ha de ser un polígon industrial competitiu en ple segle XXI. I ho dic en referència a les paraules de la regidora de Dinamització Econòmica que assegura, sense matisos, que “tenim la sort de comptar amb un polígon gairebé únic, amb unes comunicacions privilegiades i integrat al teixit urbà de la ciutat i amb uns valors que el fan singular”. Una vegada llegit això, penso, perplex: estem parlant del mateix polígon de les Comes que tots coneixem?

Animo a que abans d’encarregar estudis i fer aquest tipus d’afirmacions es visitin, d’una banda, alguns polígons industrials potents de Catalunya (Vallès, Zona Franca o Martorell-Abrera) i que, de l’altra, s’analitzi la trajectòria històrica dels emplaçaments de les zones industrials a Igualada.

Primer de tot, s’observarà que tenir un polígon integrat el teixit urbà, és a dir, envoltat de cases, en cap cas és un avantatge, sinó tot al contrari: és el gran greuge del polígon de les Comes! Això espanta a les grans empreses que prefereixen evitar problemes amb els veïns pel soroll, la contaminació o les pudors. Al seu moment es va preferir, amb una nul·la visió de futur, destinar bona part dels terrenys a la construcció de la urbanització residencial de les Comes a tocar del polígon que l’ha acabat ofegant i hipotecant per sempre més. El resultat és un polígon amb poca indústria però molts magatzems i petits tallers; a més, el fet d’estar molt parcel·lat, impossibilita la ubicació de grans indústries que busquen poder construir en horitzontal i necessiten molt de terreny.

En segon lloc, la història dels polígons industrials d’Igualada parla per si sola: a mesura que ha anat creixent la ciutat, sempre han fugit d’estar envoltats de cases. Va passar amb algunes fàbriques del Rec, després amb les de la zona del carrer de la Indústria, les del passeig o les de diversos punts del Poble Sec i també està passant amb les Comes que ni ha acabat d’arrencar com a zona plenament industrial i encara té solars per edificar. Aquest problema hagués continuat perquè, tot fent cas omís a aquest historial, fins fa pocs mesos es volia repetir el mateix error amb la ubicació d’un polígon al barri de Fàtima a tocar dels habitatges que, finalment, s’ha aturat.

Pel que fa a les bones comunicacions, és cert que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya per on hi passa l’autovia A-2, que comunica l’est amb l’oest, i l’Eix Diagonal, que ens porta de nord a sud, però a Igualada li falta el que reclamen molts dels polígons industrials del país: el tren. I aquí, enlloc de lluitar-lo, li fem fàstics.

Amb aquesta realitat s’hauria de reconèixer, humilment i sense enganyar-nos, que tenim el que tenim i que per molts plans i estudis que s’encarreguin, difícilment canviarà. Per tant, la industrialització d’Igualada tan anunciada no passa pel polígon de les Comes. Els errors de fa 30 anys l’inhabiliten per acollir gran indústria i potser caldria anar pensant a què hauria d’acabar destinada tota la zona. I això es pot fer al mateix temps que es reconeix i s’ajuda al màxim els empresaris ubicats a les Comes que batallen meritòriament per poder aixecar la persiana cada dia.

Cal tenir clar quin és el punt de partida i preguntar-se si és més eficient anar-nos trencant les banyes i destinant recursos a buscar el que no ha vingut en tots aquests anys a una zona poc competitiva per les grans indústries o solucionar el problema d’arrel i treballar perquè el polígon industrial fort que necessitem neixi en el context de la Conca d’Òdena i de bracet amb municipis que sí que tenen zones industrials competitives com és el cas de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí o Òdena que, per cert, ja han unit els seus polígons per treballar en una mateixa direcció. Un bon exemple.

Per atraure inversions necessitem un sol polígon, però que sigui gran i ben comunicat i en això s’ha de treballar. Cal ser ambiciosos i potser fer alguna renúncia a voler-ho tenir tot per aconseguir ordenar el territori, d’una vegada per totes, amb l’horitzó d’una Igualada que sigui la gran capital residencial, de serveis i amb la indústria que pugui absorbir en el marc d’una Conca unida i fortament industrial. Això sí que ens faria singulars.