Amb un 50 ben gran a la portada, la Revista d’Igualada presenta l’edició d’aquesta tardor. Una publicació que, tot agafant el relleu d’aquella primera Revista d’Igualada que va editar nou números entre el 1929 i el 1930, ha sortit periòdicament cada mes d’abril, desembre i setembre des del 1999. Setze anys i 50 números fan patxoca i vistos amb perspectiva mostren l’alt valor de la Revista d’Igualada com a revista quadrimestral de cultura, pensament i reflexió a la ciutat.

És una publicació que ha esdevingut un excel·lent complement a la resta de mitjans de comunicació d’Igualada, destinats a seguir l’actualitat immediata i el dia a dia de la ciutat. La revista és un refugi que ofereix articles en profunditat, entrevistes i altres textos als qual  podem tornar en qualsevol moment, ja que la majoria són atemporals. Això fa que sigui un important pòsit de reflexió que va quedant a Igualada amb un ampli ventall de mirades i temes on podem passar llargues estones.

Amb Antoni Dalmau al capdavant i tot un equip d’igualadins d’àmbits diversos, que podríem anomenar “intel·lectuals”, la Revista d’Igualada ha publicat cinc mil pàgines per les qualsi han passat dos centenars de firmes col·laboradores dins de les seccions El fil del temps, Panoràmica, Gent, La postada dels llibres, Joc de paraules i Visual. De tots els 50 números destacaria el monogràfic sobre la Guerra Civil a Igualada que es va publicar el desembre del 2011: un número inèdit amb noves aportacions d’un temps fosc que massa vegades ha estat tapat. La revista va tenir l’encert de començar a obrir escletxes.

Al número 50 l’equip editorial explica els reptes de futur que té la Revista d’Igualada davant el món digital al qual han anat entrant tots els mitjans de comunicació. No hi ha dubte que, al costat dels continguts, l’altre gran atractiu de la publicació és el fet que sigui en format físic, amb el grafisme i maquetació que en fan Ramon Enrich i Lluís Jubert. El color amb el qual es vesteix cada número i les indianes de darrere les cobertes jugant amb el número de l’edició converteixen cada revista en una petita obra d’art. Segur que caldrà adaptar-la al format digital però confio  que això continuarà essent compatible amb la versió impresa en forma de llibre per fullejar tot notant el tacte tan agradable de les seves pàgines.

Davant l'efemèride del número 50 val la pena recordar el context en el qual va renéixer la Revista d’Igualada: any 1999, un any en el qual la ciutat girava al segle XXI amb nous horitzons. En l'àmbit cultural, l'aparició de la revista i la creació de Cal Ble en són exemples. I en el polític, el canvi de govern que hi va haver a les eleccions municipals d'aquell any és una altra mostra d'una Igualada que obria una nova etapa.

Felicitats, Revista d’Igualada, i endavant!