El diumenge 25, Sant Mar(x)c, un dia esplèndid de primavera es produí una altra onada de consultes populars. Felicitats!!! Encara que les garanties democràtiques no s’han respectat i que, per tant, les xifres són dubtoses, si la ciutadania acudeix a votar, té mèrit; si a més s’organitza a través de voluntariat i amb escassos mitjans econòmics, encara més.

El valor, innegable, de la mobilització del poble no es pot obviar. Felicitats novament!!

Jo no vaig anar a votar (i a qui li pot interessar el meu vot i el de tants altres com jo!) però espero fer-ho quan aquesta consulta tingui totes les garanties democràtiques i espero que sigui aviat i no s’hagin d’esperar anys. Haig de dir que mentre passejava vaig ésser convidada, amablement, a entrar a l’improvisat col·legi electoral a i votar.

De moment, no, gràcies.

A la tarda i després d’una petita migdiada em vaig quedar embadalida mirant la nova versió de 'Sissi'. Res a veure amb la Romy Schneider però cal veure-la i no pel valor històric que en té ben poc però sí pel mite de 'la dona que somia ser princesa'. Ens ho van dir tantes vegades quan érem nenes i jovenetes que ho tenim ben interioritzat. Els vestits (comptant per sobre n'apareixen entre 40 i 50 de diferents), els pentinats, l’amor de conte, els nens, els carruatges, les cotilles de cintura de vespa... retornar al passat per unes hores. Sí, hores. La pel·lícula va començar a les 16:00 i va acabar a les 20:00h amb publicitat inclosa!! Jo crec que una hora llarga de publicitat me la vaig empassar.

I quina publicitat em vaig empassar?. Aquí teniu una mostra: telefonia mòbil de diverses marques, viatjar en tren, la nespresso del Clooney, artificis per augmentar l’estatura, desodorants, xampús, colònies i perfums (vaig comptar 8 marques diferents), forns que es renten sols, rentavaixelles, detergent per a rentavaixelles, tints per als cabells, seductores barres de llavis, allisa-cabells, mata-olors naturals per la llar, aliments per reduir el colesterol —homes pitopàusics—, aliments per enfortir de calci —dones menopàusiques— marca de supermercats que treu de tots els seus productes les grasses que no convenen a la salut, te per les dones, productes rics en soja, novament per les dones, sabates que respiren per tu, els ligths de sempre, bombons de xocolata, fixadors de dentadures postisses, tv de pantalla plana, la Martina Klein, polifacètica, ara fa publicitat de xocolata, un quilo de patates fregides amb una cullerada d’oli!!!, matalassos que no treuen la son, laca per aconseguir 'monyos' perfectes i cada paradeta de publicitat acabava amb el patrocini d’uns aliments per aprimar-se.

Ai Josefa!, em vaig dir a mi mateixa, ja estàs farta de la cara del Clooney, fregeixes amb oli d’oliva, neteges sense rentavaixelles, el teu forn no és pirolític, no gastes barra de llavis, no perfumes la teva llar, el cafè és de sobre, ni calci, ni grassa, ni soja ni anti-colesterol, no prenc té, el matalàs o les preocupacions que em porto al matalàs em treuen la son, no utilitzo ligths, no tinc previst canviar de cotxe en molt de temps, els productes d’higiene els compro guiant-me pel preu, si em poso talons em trenco una cama, la colònia fa més d’un any que la tinc i encara tinc el pot a mitges (50cc), la laca només toca el teu cabell quan vas a la perruqueria, per viatjar tries el mitjà que més convingui i per aprimar-me, si m’hi poso, no penso utilitzar productes 'miracle'.

Què puc aprofitar d’aquest allau de publicitat encarada a les dones i en l’artificial Dia de la Mare? Doncs tres coses: canviaré el mòbil, té 6 anys de vida però em falla la bateria, m’encanta la xocolata (l’endemà de la Mare de Déu de Montserrat faig 51 anys... ja ho sabeu) i començaré a pensar en els fixadors de dentadures que ja tinc una edat!.

L'última pel·lícula que vaig veure en aquestes condicions va ser 'el Resplandor' fa un 8 anys, en ple hivern, arraulida de por i coberta per una manta, però terriblement enganxada a la por que desprenia l’argument. No vaig treure, conscientment, conclusions sobre la publicitat però deuen córrer per dins.