Arrel de la noticia El conseller de Salut insinua que metges i infermeres hauran de treballar més hores - Política - El. www.elperiodico.cat en Joan i jo vàrem tenir una conversa al feisbook que ens plau compartir.

JFF. Bé, Josefa...jo crec que té raó...però no només metges i infermeres, si no tots els treballadors en general. El balneari europeu pot arribar a convertir-se en el cementiri europeu si Europa no reacciona. Però, els treballadors no poden ser ...les úniques víctimes d'aquesta crisi...s'han de realitzar reformes estructurals sobre la propietat del capital, sobre la seva transmissió, i sobre l'accés a ell.

M'agradaria molt saber la teva opinió, com a experta en temes laborals que ets.

JMM. El treballador de l’Administració Pública és un privilegiat que en alguns casos s’ho ha guanyat a pols i altres llepant sabates. Als anys 75-80 que els puc situar perfectament referenciats anar a l’A.P. era una “mala feina” sobretot pel ...sou. Amb el temps el què no s’ha pogut guanyar en salari de nòmina s’ha guanyat en salari que abans deien “en espècie” i que avui dia són millores socials.

A mi em violenten les diferències en el treball. A mi em desagrada profundament que uns treballadors hagin de fer 40h a la setmana i altres 35h i un munt de millores socials: aportacions de fons de pensions, dietes, plusos de puntualitat, horaris molt flexibles, més vacances que qualsevol assalariat normal, més dies de lliure disposició i així un llarg etc.

Ara bé, siguem realistes i tant de bo m’equivoqui (fixa’t que la notícia parla d’”insinuació” no crec que el conseller Boi Ruiz aconsegueixi augmentar la productivitat ; al darrera hi ha uns convenis col•lectius que ho impediran i els propis Sindicats que fa temps han perdut el nord i la resta de punts cardinals... però tampoc no tenim substituts que vetllin pels treballadors. És una contradicció. D’altra banda els empleats públics tenen molt poder de negociació i de pressió encara que de vegades no sigui molt èxplicit. En últim terme poden fer vagues encobertes on la reducció de la minsa productivitat que ja es dóna de “per se” cau en picat.

Trobo bé que desmantelli l’estructura administrativa del Departament de Salut i sobretot trobaria bé que la Salut Pública sigui gestionada amb persones formades en gestió de Recursos Humans però aquesta és una gran mancança avui dia. Començaria per treure’ls el nom de “doctors” a llicenciats en medicina per abaixar fums i ...moltes coses més.

Com usuari del sistema de Salut la meva opció és totalment pública i no vull anar a parar a una mútua. Crec que calen més que retallades “repensades” per evitar passar de balneari a cementiri. No segueixo pq no em llegiràs ... de tant llarg, però hi ha tant a dir...

Amb tot el meu respecte al treballador públic em venen al cap dos exemples,

un membre aaantic! del Comitè d’empresa de l’Ajunt. d’Igualada veu molt clar com han de funcionar les queixes del treballadors: donar-los tot el què vulguin i si pot ser més; ho he vist amb els meus propis ulls. És clar, no funciona, sempre demanen més.

Molt serveis de Salut Mental estan subcontractats a ordres religioses. Parlant amb el President del Comitè d’Empresa d’un centre psiquiàtric m’explicava que una part del sou és per objectius (impensable en l’A.P.) i els objectius (és un exemple) d’un psiquiatre de psicogeriatria és donar “x” altes al mes. Així envien al poble vellet a casa sense unes condicions mínimes per valdre’s per ell mateix, però l’envien.

JFF. Sí, Josefa...a l'administració pública hi ha molt a criticar...i també a l'empresa privada (tinc la sort d'haver conegut els dos sectors)...però jo no et demanava una crítica, si no una proposta sobre com creus que haurien de ser les relacions laborals post-crisi.

És claríssim que hi haurà un abans i un després entre el començament i el final de la crisi, i hi ha dues possibilitats: deixar que "quatre" decideixen el futur de tots...o implicar-nos tots en el debat.

Estic segur que TU tens les idees molt clares sobre com haurien de ser les relacions laborals post-crisi (ah! i que siguin econòmicament sostenibles!!!).

JMM. Reconec que m’aferro més a la crítica que a donar idees. D’acord que hi haurà un abans i un després. No hi ha treball per a tots i a curt – mig termini no es veu una sortida.

Tot apunta a major pobresa (el treball és un dels factor més inclusius de, i en la societat), a un mercat de treball (hem d’aprendre a no dir-li mercat per què al mercat només hi ha mercaderies i les persones no es mercadegen) que ue manté una dualització i precarietat i crea molt patiment social.

Repartiment del treball ?: ja es va provar a França amb les 35 hores i no va donar resultat. Jo repartiria justícia social: no pot haver cap llar amb totes les persones a l’atur; no pot haver pluriocupats, prohibiria, entre cometes, que s’enviï la gent a fer-se autònom sota les paraules emprenedor. Hem de suprimir la feina de “la recerca de feina”.Quanta frustració crea! No podem parlar de ni-nis amb aquesta prepotència: el ni-ni es gesta a la primària i a la societat dualitzada.

Per a mi hem de reinventar l’essència del Sindicat que no els sindicats, que remogui consciències i indiferències.

Massa gent “sobreformada” que no “sobreducada” i molt sedentarisme laboral. El nomadisme si s’aprèn de jove deu ser molt enriquidor.

En moltes famílies un pare o una mare li donarien el lloc de treball al seu fill/a.

Hem d’aprendre a consumir i això està a més a les vostres mans. La meva generació no consumia ni devorava, sols cobria necessitats.

Ah! això de sostenible ... un terme que dóna molt de sí, com un xiclet però que s’ha desvirtuat completament.

I no oblidem mai que el dret laboral va agafar forma per la necessitat de protegir a la part més feble d’una relació laboral: el treballador. Avui dia hem de , literalment plorar, per tot el què es va aconseguir al seu dia i Reforma rere Reforma es va perdent.

El treballador s’empetiteix.

La sortida som nosaltres mateixos: D’entrada practicar més la rebeldia i en segon lloc fer “pegament social” i debatre quina societat volem. Sabem quina societat volem?

JFF.Bé, en primer lloc, voldria indicar que el treball és un acte que permet produir béns i serveis, que necessitem per al dia a dia, com a éssers materials que som (si fóssim àngels, posem per cas, no caldria produir res, perquè no tindríem necessitats materials, i aleshores, ja no caldria treballar). En un principi, cadascú treballava per ell...produïa el que ell necessitava i res més. Després de segles, ens trobem amb una situació de divisió absoluta del treball (l'especialització), amb l'únic objectiu de produir cada cop més i més.

Crec que s'han de tenir aquestes idees clares.

JMM. Sí, però la divisió del treball ha contribuït econòmicament a obtenir augments de productivitat, sobretot a la industria però ha alienat més i més al treballador. Si el treballador continua sent una peça d'un procés (jo enganxo la sola de la sabata i tu encapses) perd el sentit inicial i final de les tasques. El treball només em serveis per obtenir uns diner a canvi i prou? On ha de realitzar-se com a persona, si el treball no li deixa? També contribueix a mantenir una estructura social de desigualtat.

JMM.Les reformes sobre la transmissió del capital són faves comptades. que pagui qui transmet o rep aquests capitals d'una determinada quantia. Però no hem anat en aquesta línia. El què s'ha fet amb l'impost de successions és una enganyifa, am...b el llindar que ha establert .

I el què s'ha fet amb l'impost de patrimoni? més del mateix.

Sóc del parer que la societat està dividida en tres parts , els què els hi sobra sempre, el que tenen just però s'hipotequen per consumir més i els que no tenen res o poquíssim.

Segons el sociòleg de torn farà subdivisions però en essència aquest seria el retrat de la societat.

Avui que hi ha més treballadors que mai; aquests senten vergonya de ser-ho (els que tenen feina, es clar!) i només a través del consum poden mirar de "diferenciar-se" de la classe a la qual pertanyen.

Per mantenir l'Estat del Benestar calen impostos progressius. Són progressius el impostos que paguem? No. Abocar-nos al mercat en els pilars de l'Estat del Benestar (salut, educació...) és tenir el paradís, destruir-lo i veure com desapareix.

De moment però, ja s'ha aconseguit que el treball no formi part d'aquest nucli de Benestar.

M'estic desanimant encara més, només d'escriure.

En fred dessitjo que CiU facin bé les coses i m'avergonyeixo de com s'han fet algunes polítiques des de l'esquerra. All final les sigles són etèries, el que hi ha al darrera, LES PERSONES, no, i això és el què no hem de perdre de vista MAI.

JFF.L'únic que ha sortit beneficiat de la divisió del treball ha estat el capital. El treballador cada cop està més i més alienat (exceptuant alguns càrrecs de direcció) i a més per mil euros al mes. I els sindicats no diuen res??? INCREÏBLE!!!

JFF.Sobre la transmissió del capital no hi afegiré res, ja que la teva explicació és molt correcta.

I, sí, no hem de perdre MAI de vista que l'economia ha de servir les PERSONES, no a l'inrevès!

JMM. Aquí està el tema, Joan. Els Sindicats han passat a ser part de l'aparell de l'estat i no representen als treballadors. Els sindicalistes són funcionaris (vaig treballar 2 anys a CC OO ) i t'ho puc ben assegurar. El més bo és que tenen i... no tenen força pq està clar que no mobilitzen als treballadors per a fer una Vaga general diguin les xifres que diguin. Van haver de preparar-la amb 6 mesos d'antelació!!

Tenen força per què les millores o les rendicions en les condicions de treball que pacten, segons la llei s'apliquen a TOTS, els treballadors que quedin sota determinat conveni col·lectiu. Aquest també és un bon motiu de desmotivació per afiliar-se.

Bé, "paro" que m' "embalo".

Sempre surt beneficiat el capital, sempre, excepte que no ens conformem i anem a l'anàlisi i a l'acció i no en refereixo sortir al carrer. Segle XXI: cal "votar amb els peus d'altres maneres".

no hem de perdre MAI de vista que l'economia ha de servir les PERSONES, no a l'inrevès!

JFF. Jo he treballat pel sector privat (submergit) abans d'aconseguir la plaça de funcionari (feina interessantíssima, si no fos per la problemàtica Catalunya/España), concretament, collint pomes, a una impremta i a una fàbrica de mitjons, i foren experiències molt i molt dures. Els meus empresaris eren bona gent, el que em fa pensar que no és un problema d'empresaris, si no de SISTEMA econòmic.

JMM. D'acord: sistema econòmic però per on comencem els canvis?

Ui! i jo fican-me amb els funcionaris... ?

JFF. Jo faria com una mena d'anarquia liberal, és a dir, tots els treballadors convertits en autònoms (ep! amb drets laborals de veritat, no com els autònoms d'ara!) de manera que cadascú seria responsable d'ell mateix i de la seva feina).

I, els ...funcionaris, els mínims indispensables...pocs, però bons...i ben pagats! (ja que es dediquen als aspectes macroeconòmics, i això s'ha de compensar)

JMM. M'agrada la teva proposta. Sintetitzes el què penso. Quan vulguis ens hi posem... amb més gent eh?

JMM. Si que ha donat de sí el Boi Ruiz ...

JFF. Quan vulguis...estic fart de pensar...tinc ganes de pasar a l'acció!

JMM. Fantàstic! jo també estic farta de pensar i necessito passar a l'acció.