Desigualtats socials

Ara que s’acosta el dia de la Dona (abans dia de la dona treballadora), parlem de les “dones de fer feines”.

Moltes llars (la majoria) s’autosubministren els serveis domèstics, altres llars els contracten al mercat de treball (una minoria) i una bona part ho fa al mercat de treball submergit.

Tot i els canvis tècnics i millores que al segle XX s’han introduït a la llar, de més grans (el microones, el frigorífic, el congelador la rentadora, el rentaplats...) o de més petites (la “fregona” amb motxo, el paper d’alumini, el fregall, els guants de goma, el detergent, els bolquers de cel•lulosa... ) que, d’altra banda han reduït considerablement el temps i la força física que s’hi destinava a tasques manuals i mecàniques; el treball domèstic no ha desaparegut completament, com tampoc la treballadora domèstica.

L’existència al segle XXI de la treballadora domèstica en l’economia submergida no pot reduir-se a una qüestió econòmica (si puc pagar aquest serveis perquè fer-los jo mateixa?), ja que aquesta visió és simplista i amaga aspectes culturals i històrics que han mantingut “ la senyora de fer feines” com a element distintiu de classes però, al meu entendre, com una xacra social. Una de tantes.

Per aquells que vulguin conèixer les seves condicions laborals a fons (remuneració, jornada, vacances, permisos...), només cal consultar la normativa laboral reguladora i el shock pot ser important; a continuació comparar amb les seves pròpies condicions laborals i finalment revisar el seu codi ètic i replantejar-se la contractació d’aquest serveis.

Mentre el lector i jo ens formem per adquirir noves competències i millorar la nostra capacitat, el contractant (el propietari del domicili que neteja la treballadora domèstica) i el legislador, no veuen la necessitat de formar a la dona que té cura de la llar o simplement realitza tasques de netejadora. Pel que fa a la prevenció de riscos laborals, la reacció és la mateixa tot i que el treball domèstic està sotmès a molts riscos laborals que caldria conèixer i abordar. Això per posar un exemple. Pel que fa al sou, a banda de que sol ser en negre, el preu per hora sol estar molt per sota del necessari per pagar-se la seguretat social, cotitzar i tenir dret, com el lector i jo, a una pensió de jubilació.

De fet són poques les llars que tenen contractats els serveis domèstics en jornades completes la majoria només contracta unes horetes per “alleugerir“ la dona assalariada per la que treballa, d’aquí que el concepte “ajuda” s’hagi estès quan es parla de la contractació de dones per a fer tasques domèstiques i sota la paraula “ajuda” suavitzar la desigualtat que amaga.

Es pot afirmar que aquestes practiques de les llars en realitat no fan res més que perpetuar les desigualtats socials. Al meu entendre, cadascú s’ha de fer càrrec de les pròpies tasques de reproducció social especialment les que fan referència a la neteja i manteniment de la llar excepte causes molt justificades com la salut. Segurament alguns abdominals que es fan al gimnàs s’estalviarien d’una manera ben productiva passant l’aspiradora o fent el llit , però s’imposa una al•lèrgia al treball manual que, curiosament, descarreguem en altres dones.

Mentre altres països com Holanda està malament vist que una persona no sàpiga fer tasques domèstiques i les hagi de contractar, i Alemanya tolera ben poc l’abandonament precoç dels nens petits pel treball assalariat, el que anomena “mama corb”, la nostra societat, “líquida” segons Z. Bauman o “hipermoderna” segons G. Lipowetski no acaba de superar aquesta desigualtat social.