M’acabo d’assabentar que a Madrid s’ha celebrat aquest dies el III (no el primer, el tercer) Congrés sobre Hidratació. D’entrada m’imaginava que l’element principal era l’aigua i els organitzadors eren empreses d’aigua mineral i indústria alimentària relacionada (disculpeu la meva ignorància) però la sorpresa és que qui ho organitza és aquella arxiconeguda companyia mundial de refrescos que ha estat “hidratant“ el món des de 1886. Personalment els atribueixo la creació de certs mites de la nostra societat, com ara “la xispa de la vida” però, el de la hidratació, sincerament, no m’ho hauria imaginat mai. El més curiós és que també ha patrocinat els (ja en portem dos) Congressos de la Felicitat.

La companyia declara esforçar-se per aportar més i millors solucions en el camp de la hidratació, a través de la seva àmplia gama de (3.500) begudes i també declara, estar compromesa amb el benestar de les persones. Suposo que deu ser bastant més digne i respectable ” hidratar al món” que vendre begudes gasoses que engreixen als consumidors i fan rics als seus accionistes. Mireu, mireu la llista d’organitzacions que col·laboren en aquest Congrés. Costa creure que alguns hi participin. També deu ser més digne enfocar els refrescos en clau de salut, activitat i benestar que no pas parlar de beneficis empresarials.

De fet tampoc és res estrany que aquest congrés sobre hidratació l’organitzi la major empresa de refrescos si tenim en compte que els refrescos tenen com a element principal l’aigua. No és estrany que una marca de refrescos tant poderosa, s’uneixi, o millor dit, s’apropi, a la idea de la hidratació a través dels refrescos envasats. Al cap i a la fi el refrescos donen un valor afegit a l’aigua...no? Quelcom semblant a fer de la necessitat, virtut... no?

El vincle entre refrescos i obesitat ja fa temps que s’ha demostrat científicament que existeix. Personalment sempre he associat la companyia de refrescos amb l’obesitat dels estatunidencs. Recordem que una gran majoria són obesos insaciables que mengen incessantment i que han enverinat amb el seus hàbits insans fets de beuratges insans, menjar sense ritme i a qualsevol hora i per descomptat, insà.

Nosaltres, que a més de tenir la dieta mediterrània amb l’oli, el sol, el vi i el gaudi de la vida a l’aire lliure i en comunitat, hem fet de l’entaular-se un acte social irrepetible o, dit d’altra manera, que donem més importància a la taula i les estovalles que al pa i el vi! Mireu sinó un bon exemple cinematogràfic d’aquesta manera de fer mediterrània a el Festí de Babette i comprovareu els efectes positius d’un banquet en una comunitat puritana danesa que en contacte amb un bon àpat i tot fent relacions socials, tots ells es tornen més humans i es revelen tal i com són.

Si una companyia de refrescos pot (èticament) patrocinar un Congrés d’hidratació també puc imaginar, per exemple que una companyia tabacalera patrocini un Congrés sobre contaminació ambiental o una empresa de preservatius patrocini les Jornades de la Joventut (les JMJ amb Papa inclòs).

No ho sé, no ho sé... però hi ha patrocinis que realment semblen d’altre món!