Aquest dies he patit en primera persona no poder fumar al bar de costum i ho he patit com acompanyant d’un fumador psiquiàtric (val a dir que els fumadors psiquiàtrics fumen dintre i fora dels manicomis). Distreta habitual per naturalesa, me’n vaig al bar a fer una beguda a la tarda, prop de les sis, i de cop i volta me n’adono que no la puc prendre a dins i, també, de cop i volta, entenc perquè a ple hivern hi ha tantes terrasses de bar obertes. Havia fumat en la meva joventut com molts de la meva edat però dins meu no hi havia prou pasta de fumadora i en poc temps ho vaig deixar.

Mentre prenia el meva primera tònica a la terrassa pensava que el temps meteorològic aquest hivern potser el teníem de costat..., vull dir, els fumadors. Si prendre un refresc es pot fer en uns minuts o en dues hores mentre xerres , ara me’l prendré en el temps just que dura un piti o dos perquè tres pitis no estic disposada a patir-los asseguda a la terrassa del cafè i a baixes temperatures. Llavors vaig tancar el ulls i vaig pensar quina sort els dels manicomis, els vells dels geriàtric (aquí poca dona fumadora trobarem) i a les presons! És una de les poques lleis que converteix als vulnerables i exclosos en autèntics privilegiats... de la misèria, és clar!

Aquesta és una d’aquelles lleis que distreu i ha generat riuades de fals debat. El govern ens té ben distrets mentre les coses importants com els més de 4 milions de persones a l’atur ens rellisca suaument per les neurones. A veure quan s’hi posen amb l’alcohol ; s’atreviran amb l’alcohol?. .. perquè aquesta droga sembla intocable i tot sabem que genera més morts que el tabac i més despesa sanitària.

Ja posat a fer bestieses l’any que ve la Marató de TV3, amb la qual no col·laboraré mai (prefereixo més impostos i que l’Estat els destini a I+D que no pas recaptes televisius), es podria dedicar a recollir diners per a la investigació de' com deixar de fumar sense posar-hi ni una mica d’esforç', voluntat o com li vulguem dir.

S’ha escrit molt aquests dies sobre el fum. Sap greu la situació de molt petits negocis que a més de patir la llei com la patim tots els ciutadans, a curt termini no generaran ocupació sinó tot el contrari, vés que no hagin de tancar. Acabo amb un suggeriment, llegiu l’article ‘el humo que nos ciega’ de Gregorio Morán a Sabatinas intenpestivas , La Vanguardia, 8 de gener de 2011, que segur que no encega, tot el contrari, obre els ulls.