La relació entre temps i treball neix amb la industrialització quan aquesta situa la jornada laboral com a epicentre de l’organització de la societat i avui dia és un dels problemes clau de la societat actual. Només cal veure com cada vegada és més present la flexibilització temporal, la racionalització dels horaris i la conciliació de la vida laboral i familiar.

Diuen que cada vegada hi ha més persones que s’estimen treballar menys per viure millor. Jo no m’ho crec. D’entrada cal preguntar-se qui realment pot treballar menys per viure millor. La resposta és fàcil: només aquelles persones que tenen les condicions materials d’existència resoltes s’ho poden plantejar. L’horitzó de la resta de persones no és altre que “treballar per viure” i arribar al nivell estàndard de la societat de consum.

En cal una revolta davant aquest desequilibri. No pot ser que el dret a la peresa que poden exercir els més privilegiats convisqui amb el privilegi al treball a que aspiren els més desfavorits.

Recordem que França va reduir la jornada, sense èxit, amb l’objectiu de “treballar menys per treballar tots”. Molt bonic com a formulació d’una idea igualitària però una trampa, com a mínim, per a les dones.

Per moltes dones això significa treballar menys al mercat laboral i cuidar més en l’àmbit domèstic(nens, avis dependents...)sobretot per la dona mediterrània que porta al gens el rol de cuidadora. La idea seria bona sempre que apliqués als homes: treballar menys al mercat laboral i més a l’àmbit domèstic i a les dones: treballar menys a l’àmbit domèstic i més al mercat laboral.

Sí. De moment, una utopia.