Sí, sí, el Barça ja és campió de lliga des del sofà. Hem guanyat un títol que no sembla que tingui la rellevància d’altres temporades, sobretot la dels anys 70 i 80 on conquerir un campionat com aquest s’aconseguia en comptades vegades. Aquest és un triomf d’un equip que ha estat capaç de superar-se dia a dia, malgrat que –i això ha de quedar molt clar– hem patit un seguit de contrarietats que, ni de bon tros, hi comptàvem i que ens ha fet abaixar el cap, potser perquè era el que els calia als enemics.

Ara m’agradaria que feu un viatge en el temps i us centreu en una data concreta. Hem quedat eliminats a les semis de la Copa i la Champions i ens ha deixat un mal regust de boca. Però la data és molt rellevant. El meu company Xavi Dàvila em recorda un dia concret que els culers com jo oblidem massa ràpidament. És un dimecres; el 30 de gener d’aquest any. El Barça juga al Bernabéu l’anada de les semifinals de la Copa del Rei. A la lliga, els blaugranes són superlíders a 11 punts de l’Atlético de Madrid i a 15 del Real Madrid després que Messi marqués 4 dianes contra l’Osasuna en l’enèsima exhibició d’aquest crac. En aquells moments el Barcelona continua sent un equip que enamora mundialment; té un entrenador que se l’enalteix i se’l merita per davant de l’antecessor i continua sent l’equip de moda del planeta.

Però en aquell 30 de gener va passar l’impensable. Cesc marca als 5 minuts de la segona part el 0 a 1 al camp del Madrid. Però és que abans i després l’equip va fallar l’impensable i, sense exagerar, hagués pogut acabar 1 a 4 o a 1 a 5 en un partit on un etern suplent anomenat Varane va brillar a la defensa i va acabar marcant el gol de l’empat.

I partir d’aquí ens van tremolar les cames. L’equip va començar a fer figa, el Madrid ens va eliminar de la Copa, al cap de mitja setmana ens va guanyar a la Lliga, vam caure aclaparadament a Munic i vam sucumbir a la tornada i van aflorar dubtes. I l’espiral va ser cada vegada més vertiginós fins al punt que ens vam oblidar massa ràpidament del que estàvem fent i vam començar a demanar dimissions i canvis de jugadors i entrenadors quan estàvem a punt de certificar la millor primera volta de la història i a punt de veure una nova animalada de Messi en forma de Pitxitxi i de rècord mundial excepcional. La data potser la podrem oblidar, però hem de pensar que el que pot venir a partir d’ara pot ser encara més gran.