Si el sííííí del Ronaldo es converteix en una pràctica usual entre els seguidors, no del futbol sinó de la societat, estem condemnats a patir una de les més grans bajanades dels darrers anys. Estic convençut que si em donessin qualsevol equivalent a la seva Pilota d’or la meva reacció seria similar a la seva. Potser, fins i tot, s’acabaria amb una botifarra monumental. Però la pallassada d’aquell no té res a veure amb la que tindria la meva. Jo sóc i seré un mortal. Ell, per contra, és un personatge que conviu amb els de l'Olimp. I ja se sap que quan arribes al cel, és complicat pujar més amunt.

Sempre m’ha disgustat veure com les persones susceptibles d’imitar no se saben comportar. Treure’s la samarreta després de marcar un gol sempre ha estat un acte de burla que mereix una amonestació. El mateix li va passar a Hugo Sánchez amb aquella rabiosa tombarella que només un àrbitre es va atrevir a sancionar amb una targeta groga que des del centre es va convertir en una indignació col·lectiva.

I és que si no som capaços d’adonar-nos que l’exemple ha de ser l’eix central d’una figura pública, anirem a mal borràs. Ja sé que al capdavall només era una mostra de bogeria momentània. El que qualsevol de nosaltres faríem si alguna vegada ens sorprengués la fortuna. El problema és que el lusità ja sabia, de molt bell antuvi ,que el guardó seria per a ell, de manera que d’espontaneïtat, nanai.

Convido a qui correspongui que deixin de riure  les gràcies als personatges que promoguin fantasmades com aquestes. Peco, naturalment, d’una pseudoenveja òbvia fàcil de desacreditar. Però què voleu que us digui, aquestes reaccions m’enrabien.