Doncs és veritat; l’ànima del Barça s’havia reservat per al Mundial. Tota aquella llegenda futbolística que insinuava que el tram final de temporada havia anat a passejar perquè només tenia en ment l’estada al Brasil era tan certa que ara ha quedat més que palès. No ho dic, naturalment, pels jugadors que ara es troben al servei de l’Estat espanyol. Aquests continuen de vacances, tant els de Barcelona com els de la capital. Ho dic per l’ànima autèntica, per aquell argentí anomenat que va passar de la glòria a la indecència en qüestió de setmanes.

Ja sabem que la cabra tira al monte i que com a bon futbolista argentí ha de mirar pels colors blancs i blaus cel per davant de tot, encara que les garrofes se les guanyi a Europa. Això sí, cal deixar clar que voler preferir l’elàstica albiceleste per davant de la blaugrana tampoc no és un sacrilegi. Mentre que la suprema FIFA aposti per les seleccions que no pas pels clubs, tothom tindrà dret a triar on vol jugar. Encara que sigui la selecció del seu país. Al capdavall, quan Messi va decidir apostar per l’Argentina en comptes d’Espanya –va militar-hi en equips base–, els fans barcelonistes de la Roja, que també n’hi ha, van posar el crit al cel. És el mateix que haguessin fet d’altres si Catalunya pogués participar als mundials i la puça no hagués volgut romandre a la selecció d’aquest país.

El cert és que potser això no és el més preocupant. Si els afeccionats del Barça s’enrabien perquè l’ànima tria la selecció al club, més ho estan els brasilers que han vist com l’home de moda ha triat un combinat europeu al davant dels seus nassos. I això sí que és greu.