Benvolgut Adrià,

No saps l’alegria que em va suposar que haguessis fitxat pel Milan. Començar una carrera esportiva de ben petit en un dels millors clubs del món té un horitzó molt gran però també molt perillós, sobretot perquè una ensopegada pot engegar a fer punyetes totes les il·lusions i tota la feina que has generat en aquests anys. És cert que igual com t’ha passat fins ara, continua sent molt complicat poder pujar al primer equip. Passar del filial a la plantilla professional és difícil, aquí, al Milan o Zènit de Sant Petersburg. Ara bé, també és veritat que si els tècnics t’han recomanat és perquè saben que tens unes possibilitats altíssimes de fer-ho.

Però saps què, Adrià? Ara que estàs a les portes de convertir-te en un dels poquíssims jugadors anoiencs que han pogut arribar a un equip de Primera Divisió, et vull demanar un favor. M’encantaria que recordessis sempre d’on has sortit. Que portis gravat al cor totes les sensacions que t’ha donat el club que et va acollir quan tan sols eres un marrec i que a base del teu esforç i la seva confiança, t’has convertit en un home que treballa en un club de somni.

Sé que ho faràs, perquè sempre has demostrat que t’estimes el Barça. Quan vas començar de petit, quan et van seleccionar pel Mundial o les vegades que has anat pujant esgraons. Però m’agradaria molt, no saps com, que no oblidessis mai quin són els teus orígens; ni quan vesteixis la maglia rossonera ni si arribes a jugar amb la roja. Si us plau Adrià, porta sempre els colors blau-grana al cor.

Atentament,

Un soci del Barça que no voldria mai que fossis un altre Cesc