Benvolgut Jan,

Ja sé que això de ser president del Barça no està a l’altura de qualsevol mortal i que posar-se a somiar des de casa, amb la família, o en qualsevol tertúlia de bar, amb els amics, no té res a veure amb el que significa el dia a dia d’un gestor que ha de lidiar amb els enemics d’una de les institucions amb més pressió del planeta. També sé que les decisions només les prenen els valents i que, a vegades, el que sembla que és bo per a la immensa majoria acaba fracassant i, per aquesta mateixa regla de tres, el que sembla que sigui impossible que pugui funcionar, al final acabem donant gràcies a Déu perquè s’hagi acabat prenent.

Però és clar, si bé és veritat que tots els culers celebrem i brindem perquè haguessis renovat Rijkaard en uns moments en què tres quartes parts del club li’n demanaven el cap, i això ens va suposar una Champions, i confiessis en Guardiola quan gairebé tothom hagués preferit un entrenador amb experiència, i ens va portar un triplet sota el braç… i espera’t, també és cert que no pots permetre que el que traspassa el tema esportiu se’t giri d’esquena. I no t’ho dic perquè haguéssis encapçalat una manifestació indepentista, ni tan sols perquè fessis quadrar presidents de clubs i d’autonomies de les Espanyes que quan els convé surten com a bolets i s’erigeixen com els magnànims salvadors de totes les pàtries.

No és per això, no. Al capdavall, Jan, hi ha molta gent que el que més desitja és que oblidem el passat del nostre club, en el que el fundador, Joan Gamper, va acabar exiliat per la xiulada de la Marxa Reial al camp de les Corts; que el nostre president Josep Suñol va ser afusellat pel que significava el càrrec; o que al Camp Nou, en època de dictadura franquista, una bandera del Barça fos una metàfora de l’aleshores prohibida senyera i el crit de ‘Visca el Barça, Visca Catalunya’, com deia Vázquez Montalbán, una mostra d’integració.

Només t’ho dic perquè la nostra institució és massa valuosa perquè existeixin pàgines fosques que entel·lin la transperència del club. No et pots permetre ni un gram de mala interpretació. En aquesta institució no pots fer cap passa en fals, és massa potenta perquè hom no en vulgui treure profit. Per més que dediquis els millors anys de la teva vida a servir el Barça, encara no n’hi ha prou. Per això, només et demano que la pròxima vegada que vagi a buscar el diari no surti res, absolutament res, de debò res, que malmeti l’honor del nostre Barça. I creu-me, les pel·lis d’espies m’apassionen, però només al cinema, o a casa en DVD.

Atentament,

Jordi Quintana,

Un periodista i soci del Barça que t’admira (i que espera fer-ho molt de temps)