A vegades no cal fer gaires escarafalls per esbrinar què és el que està mal fet. Dic això perquè no és necessari que ragi la sang per martiritzar una persona o un col·lectiu. Ben mirat, per fer-ho no hi ha d’haver ni cops de pal ni llançaments de rocs. N’hi ha prou amb unes maldestres frases per deixar KO el primer que es posa per davant. Ja se sap que les paraules se les emporta el vent i que moltes vegades l’emissor no les acaba enviant on vol, però si no som capaços de tallar de soca-rel petites espurnes s’acabaran provocant els incendis més descomunals.

Ara que estan expulsant els afeccionats que insulten futbolistes o països, és un bon moment per adonar-nos que no cal anar als grans estadis per quedar garratibat de les barbaritats que es bramen pels camps de les nostres contrades. “Ese portugués, hijoputa es” té el mateix valor que les quantioses vegades que un àrbitre o un jugador dels diferents esports que es disputen a categories superiors o inferiors de tants i tants camps d’aquí a la vora han de suportar sistemàticament.

Tant de bo que aquesta fal·lera d’evitar la violència tant física com verbal no sigui flor d’un dia. Seria més que interessant que als grans estadis s’hi pogués anar entremig de l’ambient més familiar possible sense haver de suportar insults, amenaces o vés a saber què més. Ara bé, tot això no es podrà aconseguir si no s’atura des de baix. I aquesta és l’autèntica (en majúscules) mare dels ous.