Doncs sí senyor. Aquest dilluns presenten per fi el monstre per naturalesa, la bèstia que ens ha de conduir a la destrucció de l’economia, que ens ha de guiar per les tenebres de l’esperit de la mala consciència, en definitiva, el que ens ha d’enviar a la ruïna absoluta del país.

Cristiano Ronaldo, l’emperador mediàtic, el mascaró de proa d’aquest vaixell que haurà de navegar a contracorrent, concentrat amb una pila de remers i en el que, fins el mateix timoner Kaká i tot, haurà de fer mans i mànigues per poder arribar a bon port. Perquè mentre que els inquilins de la casa blanca hauran de pencar de valent per recuperar la reputació i la inversió d’imatge que han dispès, a can Barça, amb la feina feta de bell, de molt bell antuvi, podran navegar a pler, sense cap més impediment que les autotravetes que es puguin fer.

I que consti que sóc del parer que en el futbol d’aquest país no hi ha d’haver cap motiu per ruboritzar-se. Si algú ho fa ara, ja va tard. Al capdavall, tenen el mateix valor els quasi cent milions d’euros del portuguès que els mil milions de pessetes que es van pagar pel fitxatge de Maradona al Barcelona. I això ja s’ha vist que no fa trontollar el país i menys encara les butxaques de la gent del carrer que continuaran igual d’escurades fitxin qui fitxin. Deixem el futbol tranquil que es mou per un estadi diferent. Un univers paral•lel en què la majoria dels mortals mai no hi arribarem.

Jo el que vull és veure partits de primera, amb els jugadors punters del moment, vaja, el millor futbol de l’univers. I per això vull que el Barça es deixi de romanços, que fitxi el davanter centre que calgui i que li fem baixar els fums a les intencions de Florentino. Perquè una vegada més hem de veure el futbol com el que és. Un reguitzell d’il•lusions, calers, i moltes ganes de passar-s’ho bé. Si ja ho va dir el mateix Valdano: “el futbol és el més important de les coses menys importants”.