Portugal ha estat la millor selecció de l’Eurocopa perquè ha marcat més gols a la final, la resta es miri com es miri no serveix de res. Pot haver fet un futbol pusil·lànime, sense el cor que hi posen les grans estrelles d’aquest esport. Encara que només hagi guanyat un sol partit en tot el torneig l’únic que compta és arribar el primer a la meta i, en una societat formada a través d’objectius, el triomf és l’únic que val.

El títol que ja té Portugal es resumirà només perquè figura en el palmarès. Al capdavall, a qui li ha d’importar que un equip no hagi meravellat el personal, si al final ha acabat convertir-se en el campió? O sí?

Ara fa gairebé un quart de segle una selecció més pròpia de les pel·lícules Disney, on un grapat de nois sense futur acaben convertint-se en els campions de l’institut, va aconseguir l’impensable. La Dinamarca de 1992 ja fa temps que ha passat a la història perquè els seus jugadors van tibar d’èpica i perquè van ser capaços de vèncer tots els elements que els van caure al damunt.

Aquell combinat no tenia grans figures. El que ha estat el primer i únic pilota d’or danès, Allan Simonsen, feia uns quants anys que havia deixat de jugar a l’elit del futbol; Michael Laudrup, que ja brillava al Barça, s’havia barallat amb el seleccionador i havia abandonat la internacionalitat. De manera que només hi quedava el seu germà Brian i uns quants futbolistes més que, mentre eren de vacances, els van cridar per jugar l’Eurocopa perquè acabaven d’expulsar Iugoslàvia de la fase final.

Aquells futbolistes incrèduls que es van pensar que el que els anunciaven formava part d’un acudit macabre van presentar-se a Suècia per disputar el màxim torneig europeu quan encara anaven amb xancletes. El seleccionador danès Richard Nielsen els advertia partit rere partit que l’únic que havien d’intentar era no fer el ridícul. La diferència amb altres és que aquell grapat d’amics sí que tenien ànima. És cert que en aquell torneig continental només hi prenien part vuit equips i que potser es preveia més interessant el campionat olímpic que s’havia de disputar a Barcelona al cap d'un mes. Per no dir que l'inici de Dinamarca va ser tan galdós que només va sumar un sol punt en els dos primers partits de la fase de grups. Però aquells jugadors s’ho van continuar prenent amb tantes ànsies que van deixar enrere França i Anglaterra, van eliminar Holanda a les semis, es van plantar a la final contra la primera Alemanya reunificada i la van acabar guanyant per dos a zero davant l’admiració de tot el continent, en un partit memorable.

Portugal haurà estat la campiona del 2016, però la d’aquella broma de 1992 continua ocupant el lloc més alt de totes les eurocopes.